Ja fa un mes que fèiem les darreres caminades pels carrers dels nostres barris abans que just tot canviés. Bé, tot no: determinades actituds hem pogut anar descobrint dia a dia, setmana a setmana,  que  no  han  canviat. Que es mantenen vicis, formes de fer, arquetips anacrònics, la caspa de sempre, el mal govern de la ja vella nova política.

Hem pogut comprovar com el "mejor gobierno de izquierdas" ens ha enviat l'exèrcit als nostres carrers a fer neteja a preu de Silicon Valley, carregat d'armes i, això sí, ben dotat d'EPI's que col·lectius sanitaris i de cures vitals encara avui reclamen; ens exhibeixen això que diuen Forces i Cossos de Seguretat de l'Estat cada dia, per donar-nos les postres a cada àpat que fem explicant tot allò que han fet després de tocar diana; ens han atrapat, quedant-se totes les competències, producte de l'aplicació de la "constitución que nos hemos dado" i centralitzant el seu desconeixement d'allò que treballen cada dia els territoris, per blocar compres i lliurament d'EPIS's, dilatant deliberadament en favor dels  sectors econòmics més potents, un confinament necessari  per al sector sanitarii que molt possiblement ha estat la causa de la derivació en l’afectació a residències (fet 30 dies després del primer brot, a canvi de 4 dies per exemple a Grècia), i sempre per vendre tot perquè "EsteVirusLoParamosUnidos", que no sigui que perdem de vista qui mana.

I això, entre altres moltíssimes cacicades, ens arriba de la Meseta, mentre que a la casa gran de la nostra ciutat continua el runrún del "i tu més". El govern de la que no diré colauvirus per evitar mal entesos, però que s'ha convertit en la pandèmia municipal barri a barri, districte a districte, fent tàndem amb els “amics”del 155 i Monsieur Valls,i que ens explica cada dia, les bondats més “Comuns” de qualsevol administració com si en un estat excepcional pogués fer una altra cosa més enllà que informar i atendre l’emergència.

I al nostre districte fa dies i dies que repetim: Sumem, sumem, sumem ..., hem vingut a treballar per tota la ciutadania: és la nostra obligació, i la nostra obligació no pot ser la notícia, no pot ser la novetat de cada dia. Prou ja d'onanisme polític. Que el compliment de la responsabilitat assumida no és cap mèrit, que fer els deures forma part del curs.

Triguem dinou dies des de l'inici del bloqueig en tenir la primera informació després de reclamar-la, per  fer el que pertoca quan parlem de transparència, participació i bon govern, més enllà d'enganxar gomets a un plafó. Perquè la informació permet actuar, mentre que la desinformació genera ansietat i angoixa, i és el que s'ha fet ni més ni menys que en dues setmanes i mitja: generar espais mentals que cada ciutadà ha anat omplint com ha pogut.

Volem saber les mesures excepcionals, volem conèixer l'estat de salut als nostres barris, perquè no tenim EPI'S, no tenim els tests necessaris a mesos de l'inici de la pandemia, però tampoc tenim  guants, ni gels desinfectants; perquè no es fa res permetent els preus abusius en tants i tants productes de primera necessitat; perquè permetem aplicar un IVA del 21% a tants i tants productes imprescindibles estant a govern; perquè  es continua multant per la Guàrdia Urbana als voluntaris i voluntàries que reparteixen menjar, compres, medicaments; volem, i ja s'hauria d'haver fet,  conèixer l'impacte sobre les butxaques dels nostres veïns i veïnes que han arribat a aquesta situació vivint al dia d'una setmanada, per poder atendre-les, i saber amb quines mesures es farà. Volem reunir-nos amb els tècnics encarregats dels serveis socials per conèixer de primera mà com s'està actuant i quines són les necessitats al detall. I no havíem de derogar la Llei Mordassa? Més de 650.000 multes i la geolocalització descontrolada. I la Llei d'estrangeria? Permetrem les persones d'un sol ús amb menors, amb denominats il·legals, per anar a recollir la fruita que menjarem sense legalitzar? Expulsant en calent? Mantenint concertines? Justificant CIE's? Posarem fi a la discriminació de tracte als sense llar reclosos a una nau sense dignitat i amb perill de contagi? I el  bloqueig  de l'endeutament de les administracions locals, fins quan? Menys exhibicionisme a programets de televisió, a balcons i a les portades dels mitjans finançats, i més acció, coordinació i  efectivitat entre totes les administracions, quan a dos les quals en sou responsables. Prou excuses!

Se'ns ha despatxat dient que no és obligació de l'ajuntament saber l'impacte d’aquesta crisi a l’economia de les famílies, que reclamem al departament d'afers socials; que no ens podem reunir amb els tècnics que tracten de primera mà el dia a dia dels serveis socials per no carregar-los de feina, quan sorprenentment, i per exemple, divendres tarda no s'atén presencialment a ningú; que actuem a les residències per què hi ha vides en joc, i això des d'un govern copartícep del Consorci Sanitari de Barcelona ...

Realment sorprèn que en un estat d'excepcionalitat com el que vivim, algú, sigui polític o no, vulgui viure instal·lat en la seva normalitat, explicant sopars de duro per omplir responsabilitats,  autopremiant-se per fer la seva feina. Ara no podem fer cures a la supèrbia, ara calen intervencions d'urgència en modèstia, en humilitat, en senzillesa, en simplicitat.

Admirem l'autoorganització ciutadana dels carrers i les places, l'ajuda veïnal, el suport mutu, la creativitat de la gent davant de l'emergència. Aquesta és la notícia, és  la novetat, els petits reptes assolits cada dia, a la compra, a la farmàcia, al telèfon que truca per escoltar, a la difusió de serveis de proximitat, al forn, al  súper, a la farmàcia.

I  ara, precipitadament per moltes autoritats científiques, del confinament al carrer, tantes i tantes persones. A treballar sota l'amenaça de perdre la feina qui no l'ha perduda ja o no sap si l'acabarà perdent, però recomanats, això sí, a no fer servir el transport públic, i possiblement dies després de no poder acompanyar ni els mateixos morts propers. Amb quina protecció?, amb quines garanties? Governeu a l'estat. Us dieu republicans i no se quantes coses més. No s'hi val defugir la responsabilitat, ni per desconeixement, ni per impossibilitat, ni culpabilitzar d'altres amb qui heu de treballar braç a braç.

Si voleu reclamar actuació, actueu! Corresponsables, sumem, compartim, no sectaritzem, no feu populisme, no vulgueu nedar i guardar la roba. Mulleu-vos,i quan calgui, assumiu els errors. Amb valentia. El moment ho exigeix. Governeu!