Insolidaris i insensibles

Fa uns dies a la seu del Districte podíem escoltar les paraules dels veïns i veïnes exposant les seves queixes respecte als problemes de transport públic que pateixen els nostres barris i especialment de La Marina pel retard “sine die” de la posada en marxa de la línia 9 de metro. També s'escoltaren les reivindicacions de les entitats que donaven suport a Can Vies, així com els neguits respecte a la mobilitat, a l'accessibilitat , a les obres i a la neteja que foren exposats per la ciutadania sense més limitació que el temps d'exposició. Les Audiències Públiques són una de les múltiples formes de la que tots plegats ens hem dotat per que el Govern del Districte escolti i prengui les mesures pertinents per anar solucionant el problemes del dia a dia dels nostres barris. És clar que les manifestacions són altres formes de visualitzar el malestar, precisament dissabte 22 de març fou un dia ple d'esdeveniments , si el matí a la Carretera de Sants , un centenar de persones criticaven el possible desallotjament  de Can Vies, a la tarda uns milers a la plaça Universitat alertaven sobre els brots de feixisme a Europa o centenars de milers de ciutadans omplien els carrers de Madrid amb les marxes per la Dignitat.

No puc oblidar altres formes de mobilització com la de l'important nombre de voluntaris i voluntàries que recollien dissabte i diumenge en les nostres places i carrers signatures per poder votar pel dret a decidir si volem la independència. Ni tampoc a les dues-centes persones que seguiren en el Casinet d'Hostafrancs l' espectacle de Les Brigades intergeneracionals dins del festival BarnaSants amb cançons i poemes sobre la República, la Guerra i l'exili en un acte de reivindicació de la memòria .

Totes aquestes són formes d'expressió d'un país, d'un barri que no vol estar aturat i d'una gent que no està satisfeta amb les coses que veu i per això es rebel·la . Però rebel·lió no vol dir destruir la memòria, ni de les persones ni dels edificis. Una jornada que hagués pogut ser festiva i reivindicativa , va acabar amb el trencament , cap el vespre, d'uns vidres i vitralls de la seu del Districte de Sants-Montjuïc i la façana embrutada de pintura. Una minoria dins l'anonimat no va respectar ni un edifici històric ni el lloc que des de fa uns anys és un dels espais emblemàtics de participació lliure i democràtica de la ciutadania. Es fàcil de quantificar els danys dels vidres que es podran reposar però i els danys històrics d'uns vitralls centenaris? , com es poden quantificar?. Com es poden quantificar els danys a un edifici de la Institució Pública més propera al ciutadà? I els danys morals als treballadors municipals?. Si fa uns dies criticàvem en articles en la premsa local i en el Ple del Districte el desplegament desproporcionat de forces de l'ordre per tot el barri de Sants amb motiu de l'escorcoll de Can Vies, ara no podem deixar d'estar indignats per l'actuació d'un grupet  d'insolidaris , ja que els ciutadans i ciutadanes acabarem pagant les despeses,  i d'uns individus desgraciadament insensibles als monuments que dignifiquen la memòria.