Com ho sento

No sé per què escric això, deu ser per l’influència de l’ambient nadalenc. Sempre he pensat que la vida té molts colors i matisos, i vida és tot allò que ens passa cada dia, ja sigui bo, regular o dolent. Feina nostra és trobar el que hi ha de positiu si volem gaudir d’una mínima felicitat.

Aquestes darreres setmanes es multipliquen els actes, bé siguin entrega de premis, sopars  o reunions de treball. En alguns d’ells, per la seva característica, s’apleguen persones de diferents ideologies i pensaments sense que es noti cap mena de tibantor, que fa que el acte sigui normal i fins i tot entranyable. I em pregunto jo, perquè no pot ser sempre així?.

La de voltes que estic donant per acabar dient el que realment vull dir. Per la meva activitat com veí activista sempre m’he vantat  de relacionar-me amb PERSONES  de qualsevol ideología o partit, sigui el que sigui, amb les que he tingut una sinergia i un respecte mutu malgrat no coincidir, de vegades, amb les seves opinions. No acabo d’entendre perquè, quan aquestes persones parlen en nom del partit que representen, són incapaces de respectar-se entre elles i, sobretot, d’arribar a acords en benefici dels ciutadans a qui representen. Potser sóc un càndid, però crec que hi ha més coses que els uneixen que els separen i em sap greu que es faci realitat aquell dit que corre, de que: “Política és fer dolent el que és  bo i bo el que és  dolent”.

No estan els temps per barallar-nos entre nosaltres i no fer l’esforç de trobar solucions als problemas d’atur de tota mena que hi ha, a l’habitage social, a l’educació, la sanitat , al laboral, sense intentar desacreditar al contrari per tal d’obtenir  uns  miserables vots de més.

Possiblement avui  alguns dels meus amics del PSC, ICV, CiU, CUP, ERC, PP, d’Associació o antisistema em deixaran de volta i mitja, però jo seguiré considerant, per davant de tot, a les persones i no a les sigles o ideologies que representin o defensin i, com sempre els jutjaré pel que fan i no pel que pensen o diuen.