Hi ha un ministre que es diu Wert

Hi ha un ministre que es diu Wert. Quin gran home! Per ser ministre s’ha de tenir un gran sentit d’estat. S’ha de tenir una visió d’estadista, d’home d’estat, d’home de nació. O sigui, s’ha de ser un Nacionalista. Un patriota. Però ell, el ministre Wert, ha fet un pas endavant, com bon home d’acció. Com no s’havia de sentir ferit al seu orgull nacional, quan va veure imatges a la campanya electoral de les darreres eleccions catalanes, a les que persones normals, com ell, o sigui, espanyoles, parlant espanyol com ell, fins i tot amb accent del sud, deien que donaven suport a partits secessionistes? Com no s’havia de sentir ferit al seu orgull patri? Com tots aquells que diuen que si Catalunya se separés d’Espanya se sentirien com si els arrenquessin un braç, com tots aquells que prefereixen veure la seva parella morta que als braços d’una altre, ell, el ministre Wert, prefereix veure Catalunya morta que lliure. Llavors, ell, el ministre patriota, amb l'aprovació i el beneplàcit de la resta d’ultracentristes del seu gabinet, vol posar en pràctica la vella consigna del divideix i venceràs. Mai més una senyora amb accent de Càceres donant suport al dret a decidir! Que l’escola catalana es divideixi en dos, com el mar Roig als peus de Moisés, a un costat, el marginal dialecte del nord-est de la península, a l’altre, la noble i molt antiga llengua de Belén Esteban. I al mig, amb les taules de la llei, un home íntegre, ex-tertulià d’intereconomia, un home nacional, un patriota!