“Soy vecino. No tengo nada de valor”

Passejant pel barri vaig ensopegar fa uns dies amb un cotxe a dins del qual hi havia un rètol al que s’hi podia llegir “SOY VECINO NO TENGO NADA DE VALOR”. Em va intrigar, com sempre ho fan els jeroglífics urbans que em trobo per aquests carrers de Deu.

Per la posició del rètol, a la part de davant del cotxe, ben visible des de l’exterior, vaig deduir que el propietari del vehicle havia deixat aquell missatge com una mena d’avís a possibles lladres de cotxes, no tant per que tingués por de que li robessin el vehicle, si no més aviat per que volguessin sostraure quelcom de valuós que hi hagués al seu interior. Això justificaria les paraules “NO TENGO NADA DE VALOR”. Ara, el que no sabem és si aquest NO TENIR es refereix únicament al cotxe, o és una declaració d’austeritat vital, no fos cas que qui s’acostés al cotxe no fos un lladre, si no un recaptador d’impostos.

Ara bé, el que em planteja més dubtes és “SOY VECINO”. Potser el propietari del cotxe pensa que tots els lladres que s’acostaran al seu cotxe cobejant les seves propietats son veïns seus, que, en veure que aquell cotxe en concret pertany a un dels seus conciutadans més propers, desistirà de la seva acció rapinyaire. Es veu que entre veïns, la gent no es roba.

Un altre opció és que el propietari del vehicle pensi que TOTS els seus veïns són lladres, i que en veure que aquell veí sap que ho són, anirà a buscar un altre vehicle, sense importar si és veí o no, però que no estigui al cas de l’ocupació de la majoria dels habitants del barri. Que quedi clar que jo no penso així.

Ara bé, un dels sentits de la paraula VECINO és segons la RAE “ semejante, parecido o coincidente”. En cas de que sigui aquest el sentit que li hagi volgut donar aquest bon senyor o senyora a la paraula VECINO, ho podria haver deixat més clar si hagués escrit : “ENTRE BOMBEROS NO NOS PISEMOS LA MANGUERA”.

En qualsevol cas, a la persona que ha escrit aquest rètol, li agraeixo, per que sempre és agradable que la monòtona realitat et doni motius per reflexionar i exercitar una facultat humana no gaire freqüent: el sentit de l’humor.