El cafè i la llengua

Son les 10 del matí. Avui he decidit passejar pel centre de Barcelona. Veig un d’aquests locals d’entrepans, un “Pans & Company”. Penso que és un bon moment per esmorzar. Entro al local. Qui despatxa és una simpàtica senyoreta. Quan és el meu torn, demano.

“Una xapata de truita i un cafè amb llet” dic.

Ella pensa un moment. Després parla.

“¿Un cafe con leche?” demana.

“Si” contesto.

En aquell moment s’acosta un noi a la barra. Va vestit de negre amb una gorra de base-ball del mateix color. Parla amb la noia.

“..paacha?” diu.

Ella el saluda i fa el cafè amb llet.

Me’l serveix, juntament amb l’entrepà. Llavors el noi em parla.

“Están muy buenos. Los he hecho yo, esta mañana. Los bocadillos...”.

Somric i dono les gràcies, mentre agafo la safata i em dirigeixo a una de les taules. M’assec. Començo a queixalar l’entrepà. Sí que està bo, sí.

Mentre bec un glop de cafè, miro un rètol que hi ha a una de les columnes del local. S’hi pot llegir; “Our menu in your language”, és a dir , el nostre menú en la teva llengua. Hi ha una bandera espanyola i una dels estats units.

Penso que vivim a un país força estrany. Un país on les paraules tenen sempre més d’un, més de dos... molts sentits.

El nostre menú en la teva llengua. Potser hauria d’haver demanat el cafè amb llet en anglès.