Gent que dorm al carrer

Gairebé cada dia pels volts de les set del matí passo pel carrer de Badal, cantonada amb Burgos. Allà on el calaix de formigó ens mostra la seva cara més ferotge, sota una rampa per a vianants, fa uns dies, potser fins i tot setmanes, que hi dorm un grup de persones. Fan una mena de “vivac” urbà, evidentment, no per esport, sinó per necessitat. És vergonyós que a començaments del segle XXI hi hagi gent que ha de dormir sota un pont.

No són els únics en aquesta ciutat, ho sé. Però crida l’atenció que ho facin en grup, que deixin durant el dia els matalassos “aparcats” allà mateix, i que nosaltres, els que si tenim sostre, passem per aquell indret sense immutar-nos, mentre ells s’aixequen cada matí al mig del carrer com si fossin a casa seva. No se si formen part tots de la mateixa família, ben bé podria ser així.

Tan és si són d’aquí o són d’ allà. Ningú hauria de veure’s en la situació d’haver de dormir al ras.

EL 3

EL 3

EL 3