Passejant pel meu barri

Passejant pel carrer de Sants i de la Creu Coberta, és fàcil adonar-se que hi ha alguna cosa que no va a l’hora. Hi ha tot de botigues que tanquen, sobre tot de les de tota la vida, comerç tradicional, que mica en mica va desapareixent. Escric aquestes ratlles diumenge 12 de febrer, desprès de fer un volt per aquest eix comercial. Una botiga de roba i un altre de joguines, acaben de tancar portes. Hi haurà algú que dirà:”No pateixis, que ja n'obriran d’altres!”. Ben segur, però la qüestió no és aquesta. És en quina mena de carrer s’està convertint el més comercial dels nostres carrers.

La globalització comercial, en el pitjor dels sentits possibles, ens afecta, i de ple. El comerç de tota la vida, sucumbeix davant l’empenta de les grans cadenes. No oblidem que, parlant de roba, per posar només un exemple, l’èxit de determinades cadenes de botigues està supeditada a la utilització de mà d’obra en condicions pràcticament d’esclavatge. Quin és el model de barri que s’imposa? Un barri que s’estructura, a nivell urbanístic i a nivell econòmic sense pensar en les persones.
























El comerç tradicional faria bé fent cas de totes les alarmes que sonen, ja fa temps.
Les alarmes que ens diuen que es construirà una macroestació de Sants que inclourà un centre comercial. Les alarmes que ens diuen que el projecte de la plaça de Les Arenes inclou un centre comercial encobert. De moment, veig el comerç de Sants, quiet, contemporitzador, davant els seus botxins, i els municipals ajudants dels seus botxins.