Casa Batllori: l’últim reducte d’artesania terrissaire a Sants

Andreu Batllori és l’últim dels Batllori que domina la terrissa i la fa seva després de 200 anys << veure reportatge fotogràfic >>


Només a l’entrar, silenci. Un silenci com no s’espera sentir si es té en compte que s’està a pocs metres del Carrer de Sants. Un grapat de figures de fang, olor d’argila, un forn apagat, un munt de records desordenats sobre els prestatges, una ràdio coberta de pols que no funciona, una televisió petita dels anys ’70 que va venir d’Amèrica i encara funciona, en blanc i negre, però funciona; un telèfon blanc tot cobert de fang, el terra tenyit del color de la terrissa, més fred a dins que a fora i, afable, un somriure acollidor. Aquestes són les sensacions que provoca entrar a la Casa Batllori, potser un dels racons amb més memòria del barri de Sants i també un dels més oblidats; Andreu Batllori és l’últim dels Batllori que domina la terrissa i la fa seva després de 200 anys: “Va començar més o menys el 1794 i registrat amb un arxiu de Collblanc figura Ramón Batllori el 1902”, explica. Durant aquests dos segles els Batlloris s’han dedicat a la terrissa “el que passa és que s’ha anat emmotllant la producció al que han anat manant els temps, hi ha hagut èpoques de coses industrials, domèstiques, artístiques... moltes coses diferents”. Segons explica l’Andreu, la terrissa és molt positiva per les plantes i per tant, molt bona com a test; el test de fang ajuda a que les arrels tinguin més aigua per viure perquè l’aigua humiteja el test, cosa que evita l’entrada de l’escalfor atmosfèrica dins les arrels i que aquesta mateixa humitat, després, passa a la terra. L’antic torn de pedal encara respira tot i que durant els últims anys s’utilitza més el torn a motor. El que sí que s’ha deixat en desús és l’enorme forn on abans es coïa tota la producció que es realitzava en els antics tallers de la Casa Batllori (que eren el triple de grans que els actuals), un forn on hi podrien cabre més de vint persones i que ara s’utilitza com a magatzem. Les indústries, el plàstic i la producció en cadena i més ràpida vinculada a la revolució industrial van fer que els terrissaires haguéssin de canviar la dinàmica dels seus negocis. L’Andreu explica commogut que probablement ell sigui l’últim membre de la saga que mantindrà viu el negoci. De totes maneres, ho fa, no d’una manera tradicional, sinó d’una manera oberta ja que, a part de coure figures per diferents artistes, convida a nens de diferents escoles perquè puguin, també, sentir el tacte del fang doblegant-se sota el palmell de les seves mans, acariciant-los: “Quan crees les figures de fang, quan el toques, quan el sents, no penses en res més, t’ajuda a evadir-te, i veure la peça acabada és un plaer i una satisfacció indescriptible, perquè saps que aquella feina és teva, perquè saps que ha nascut de les teves mans”, diu Batllori. Un espai per la memòria i per l’art, un últim reducte d’artesania al cor de Sants.



EL 3



EL 3



EL 3



EL 3



EL 3



EL 3



EL 3