Entrevistem a Xavier Trias, alcaldable de Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona

Trias ha criticat durament la gestió municipal del govern de Colau i ha explicat algunes de les seves propostes pel Districte de Sants-Montjuïc.

Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona

Avui hem comptat amb nosaltres als estudis de Sants 3 Ràdio amb el candidat a l'alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona per Junts per Catalunya, Xavier Trias. Trias va ser ja batlle de la ciutat entre el 2011 i el 2015, i també ha estat, a la Generalitat de Catalunya, conseller de Sanitat i conseller de la Presidència durant els governs de Jordi Pujol, i diputat al Congrés dels Diputats entre el 2000 i el 2004. L'últim alcalde de la ciutat abans de l'actual alcaldessa Ada Colau va anunciar el passat 12 de desembre que es tornaria a presentar per liderar la capital catalana en les pròximes eleccions municipals del 28 de maig. A quatre mesos d'aquestes eleccions hi ha encara moltes preguntes obertes, i avui, les hem traslladat a un dels candidats a l'alcaldia.

 

Pregunta: Per quin motiu ha decidit presentar-se de nou com alcaldable a l'Ajuntament de Barcelona?

Resposta: Que no vaig aguantar la pressió ja. Tothom em parava, em parava la gent pel carrer, "escolti s'ha de presentar, aquesta ciutat no va, tu has de tornar a ser alcalde"... I després la pressió d'amics, de persones que jo m'estimo, el president Pujol, Artur Mas, Puigdemont, en Turull, el Forn. "T'has de presentar, això ens anirà molt bé, això ens ajuda a reorganitzar el partit i que les coses funcionin bé"... I al final tanta pressió, l'única persona que no em pressionava és la meva dona, però tots els altres em pressionaven i vaig decidir que em tirava a la piscina i a nedar.

P: Creu que el seu nom genera un cert consens entre les files de Junts i fins i tot d'altres formacions com podrien ser el PDeCAT, creu que arribarà a un acord per anar en una sola candidatura a la ciutat de Barcelona?

R: Jo necessito aquest acord, jo vull que hi hagi un acord entre Junts i el PDeCAT. Si es produirà o no, jo crec que s'acabarà produint, són coses lentes, coses que han de madurar. Però no té cap sentit, jo fins quinze dies abans de dir que em presentaria era de Junts per Catalunya i era del PDeCAT, era de les dues formacions, cosa ben anòmala. La veritat és que jo tinc voluntat que anem junts, no té cap sentit que no anem junts. El PDeCAT s'ha d'apropar a Junts i Junts s'ha d'apropar al PDeCAT.

P: Com valora la gestió de l'actual alcaldessa Ada Colau?

R: És un desastre, o sigui, l'alcaldessa ha fet una cosa que té molt mèrit: aconseguir que la gent de Barcelona que sempre estava cofoia d'aquesta ciutat, deixi d'estar orgullosa de la ciutat. Que et vinguin tots i et diguin "escolta, he estat a Madrid i està molt millor que Barcelona, Barcelona no va bé"... Jo crec que és exagerat aquest sentiment, però hi ha raons que fan que la gent està disgustada. Està disgustada amb la ciutat, disgustada amb la gestió de la ciutat. Jo crec que la senyora Colau va explicar coses i va vendre un producte que era un producte molt de persona activista que ven una cosa que després no es pot fer i no es fa. La majoria de coses que ha plantejat la senyora Colau no es porten a terme, i això és molt fort.

P: Quins són aquests grans projectes que han quedat per fer a la ciutat de Barcelona aquestes dues últimes legislatures?

R: Jo crec que molts. El principal projecte que ha quedat per fer, que és el més important, és que continuem sense habitatge. Nosaltres tenim un problema d'habitatge, i quan tu et planteges les coses a batzegades et quedes amb declaracions, però no acaba de passar el que ha de passar, que és que tinguem un pla autèntic d'habitatge de futur. Perquè l'habitatge no es fa en tres ni en quatre anys, sinó que es fa en un plantejament de futur llarg i amb un acord a nivell de les forces municipals de manera que quan acabi un comenci l'altre i siguem capaços de portar-lo a terme. Hi ha altres coses que no funcionen. La senyora Colau feia un plantejament de lluita contra la pobresa i tenim una situació que la pobresa a la ciutat de Barcelona augmenta, que els sense sostre augmenten. Les coses no van, perquè té una equivocació, i és el creure's que l'acció social de la ciutat és donar subvencions. I l'autèntica acció social és crear activitat econòmica sostenible, i amb una voluntat clara que aquesta activitat econòmica doni feina a la gent.

P: Deia que una de les principals qüestions és l'habitatge, quines són les propostes del seu grup municipal entorn aquesta problemàtica?

R: S'ha de construir habitatge, i no s'ha de construir només a Barcelona. Hem de ser capaços de fer un gran pacte d'habitatge que afecti a tota l'Àrea Metropolitana, i tenir molt clar que els ajuntaments i l'administració pública ha de ser capaç de construir propietat de l'Ajuntament i de la Generalitat habitatge i posar-lo a lloguer a preu assequible. I el preu assequible vol dir a un terç del que cobra la gent. L'altra cosa que hem de fer és que la gent tingui els salaris justos, suficients, per poder pagar un lloguer. No tot han de ser subvencions. La feina i el treball de la gent ha de donar possibilitats que aquesta gent pugui llogar un habitatge, perquè l'aspecte aquest de creure's que tot es pot fer amb subvencions és un error, és una manera equivocada de funcionar.

P: Aquesta setmana ha començat amb la sortida del fins ara Tinent d'Alcaldia a l'Ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, del PSC, que diu que es vol centrar en la seva candidatura a alcaldable, com valora aquests moviments a poc més de quatre mesos per a les municipals?

R: Una gran originalitat. És a dir, que una persona que ha estat aquests quatre anys governant amb els comuns de cop digui que s'ha perdut la il•lusió i que aquesta ciutat no funciona, i que llavors ell ho deixi, però la seva gent continuï per continuar amb el programa que estan fent, és tan original que jo crec que deixa desconcertat a tothom. Jo crec que és el resultat d'un fracàs, un fracàs d'una gestió que ara se n'adonen que el model Colau i la manera de funcionar, no van les coses bé, i llavors és quan falten quatre mesos per les eleccions i t'hi vols presentar que dius, "m'he de desenganxar de la Colau", i es desenganxa- a més a més, ho fa d'una manera que és equivocada, perquè ho fa fent enfadar. Que tu te'n vagis d'un govern i ho facis en un xat, això jo crec que és d'impresentable. Això no va enlloc, això crea una situació de futur, de relacions, difícils entre aquestes formacions. Que a més vulguis deixar a la teva gent i decidir qui ha de ser el tinent d'alcalde, crea una nova situació estranya perquè evidentment la senyora Colau, el primer que ha fet ha estat dir "No, això ja no funcionarà així, això funcionarà diferent". Per tant, estan creant una situació de crisi complicada a quatre mesos de les eleccions, que jo crec que és una manera de funcionar que queda clar que durant aquests quatre anys no hi ha hagut una línia clara i no hi ha hagut una ben entesa, i per això la ciutat no va bé.

P: Pensa que hi haurà més moviments entre els candidats a l'alcaldia en aquests quatre mesos que queden fins a les pròximes eleccions?

R: Jo espero que no. Ara, estic aprenent una cosa nova que en política tot és possible. Però jo crec sincerament que no, és a dir, jo crec que tots estem en una situació estable. Qui pot tenir encara situacions estranyes? Que Esquerra prengui una decisió estranya? Jo tampoc ho crec, però no m'atreveixo a dir res, jo ja estic amb la boca petita. Jo crec que el fet de la decisió meva de presentar-me a les eleccions i el resultat d'algunes enquestes que ens són favorables creen un estat d'atabalament general que tothom vol prendre posicions i jo crec que a la vida has de tenir una política coherent i no pots anar a batzegades. Aquesta és la meva teoria i la meva manera de veure la política, que hi ha ocasions que et fa guanyar eleccions i hi ha ocasions que te les fa perdre, però intentar guanyar eleccions a batzegades jo crec que és un error.

P: Respecte al Districte de Sants Montjuïc, quines són les prioritats que pensen que caldria abordar durant el mandat vinent?

R: Nosaltres hem de donar resposta a les necessitats que tenen els barris i respondre a les expectatives que genera la gent. En aquest barri n'hi ha moltes. El desenvolupament de la tercera fase del calaix de Sants, la rehabilitació de la Casa de la Premsa, la rehabilitació de la plaça Olivereta, la remodelació del Passeig de la Zona Franca, la construcció d'equipament pel carrer Diputació, la construcció d'equipament del barri de la Font de la Guatlla. Hi ha molts temes i el que hem de fer és parlar-ne amb la gent i prioritzar, i decidir, amb els pressupostos que hi hagi, i amb les possibilitats que hi hagi, quin ordre i què s'ha de fer perquè les coses tirin endavant.

P: Serà una prioritat pel seu govern executar les obres del complex esportiu de Magòria?

R: Això de totes totes ho tirarem endavant, crec que és una prioritat. A més de ser una prioritat és una concepció diferent de fer funcionar un equipament esportiu, perquè se li vol donar una dimensió social que nosaltres hi estem completament d'acord.

P: Mantindran el projecte d'ubicar a la nau central de Can Batlló, l'arxiu municipal de la ciutat? En cas que no mantinguin aquesta proposta, quina alternativa plantegen des del seu grup municipal?

R: Ho farem de totes totes. Jo hi ha coses, que no pot ser que depenguin de qui mana, hi ha coses que s'han de fer de totes totes. Jo sempre poso un exemple, jo he tingut competència i m'he discutit i he buscat la manera de guanyar eleccions, lluitant contra l'alcalde Clos, lluitant contra l'alcalde Hereu, però sempre hem tingut la manera de fer que en determinades coses anar tots de la mà. Un exemple és el Mobile, hi ha tot un conjunt de coses que hem fet conjuntament i que han comportat una situació, que no és mèrit meu, sinó que és mèrit d'ells, que a mi m'han convidat a acompanyar-los per demostrar que guanyés qui guanyés ho faríem. I això és molt important a la vida, ser coherents i demostrar que farem les coses d'una manera clara i conjunta. Hi ha un projecte d'acabament de la carretera de les aigües, perdem les eleccions nosaltres i la senyora Colau ho congela. Hi havia un projecte de continuar la transformació de la Diagonal, ve la senyora Colau i ho para. Hi ha tot un projecte de transformació de la muntanya de Montjuïc, ve la senyora Colau i ho para. Parar totes aquestes coses genera una situació de pèrdua d'oportunitats, que és el que ha passat a la ciutat de Barcelona. La ciutat de Barcelona ha perdut oportunitats i la pèrdua d'oportunitats genera una altra cosa, pèrdua d'il•lusió. La gent de Barcelona, avui, està més desil•lusionada que fa uns anys. I és una cosa que és una mica estranya, perquè la ciutat de Barcelona té una potencialitat extraordinària, vas pel món i tothom et parla de Barcelona. I, en canvi, la gent de Barcelona està disgustada, està emprenyada i està desil•lusionada i se'n va a Madrid i torna i diu "allò sí que és fantàstic". Doncs ens està passant alguna cosa, la senyora Colau hi ha vegades que diu, "és que al Trias li agrada exagerar". No, jo no exagero, jo crec que moltes crítiques que es fan són exagerades. El resultat final de tot això és que la gent està desil•lusionada, i això és molt fotut, perquè les ciutats tiren endavant perquè hi ha il•lusió, perquè hi ha ganes, hi ha lideratge i hi ha una voluntat d'anar endavant. Quan tu perds el lideratge les coses no funcionen, que és el que passa a Barcelona, que hi ha una pèrdua de lideratge. Aquests dies, estem veient això, quan un govern es trenca, i el tinent d'alcalde diu que se'n va perquè s'ha perdut la il•lusió, és la demostració que aquí hi ha un problema gravíssim i que s'ha perdut el lideratge. Això és un desastre.

P: Una de les qüestions que aquest Districte arrossega des de fa més anys és la dels afectats del carrer Burgos i Riera de Tena, que fa anys que esperen un reallotjament i viuen en condicions molt precàries. Quina és la postura del seu grup municipal respecte aquesta problemàtica i quins possibles abordatges planteja en el cas que acabi esdevenint alcalde?

R: Doncs que s'ha de fer aquest reallotjament, i que s'ha de fer pactant amb la gent i buscant les maneres de com es fa. Perquè el que no pot ser és tenir a la gent en aquesta situació d'incògnita tants anys. Això passa amb Sants i passa amb tants altres llocs, també aquests dies hem parlat amb els de la Sagrada Família. Tu no pots tenir a la gent amb la incògnita de com acabarà la situació. S'ha de buscar una solució, s'ha de pactar, s'ha de buscar una bona solució, i les solucions exigeixen una decisió afegida, i és que es compleixin. I això vol dir, dotació pressupostària. El que tu no pots és explicar-li a la gent que faràs quelcom i després no posar-hi els calés. A la vida hi has de posar els calés. De les incògnites més grosses quer tindrem és, quan guanyem les eleccions, veure en la situació econòmica que ens deixen.

P: Quines són les possibles solucions que veu per a aquests veïns? Fa més de vint anys que viuen aquesta situació, hi haurà més solucions en un proper mandat si és vostè alcalde de les que hi havia quan ho va ser fa dues legislatures?

R: No, s'ha de fer. La solució és fer-ho, no hi ha més solució. Hi ha coses que s'han de fer, i les coses s'han de fer pactant-les i buscant una bona col•laboració i entesa entre la gent. Però, insisteixo, que no n'hi ha prou en dir sí, ho farem, sinó de dir "hi posem tants diners i això està en aquesta partida pressupostària". Tota la resta són brindis que la gent acaba molt disgustada perquè això pot durar anys i anys sense donar una solució. I s'ha de donar una solució. No sempre són fàcils, i no sempre tothom queda content, però s'ha de donar una solució.

P: Hi ha veïnat del Districte que denuncia que hi ha una manca de places d'aparcament als nostres barris, sobretot d'aparcament gratuït. Vostè tiraria enrere l'aposta de l'actual Ajuntament de la ciutat per augmentar les zones verdes d'aparcament a tots els barris?

R: Aquest sí que és un tema complicat i és un tema que exigeix un acord de mobilitat i deixar clar quina solució s'ha de prendre a cada una de les zones. Perquè hi ha gent que vol aparcament gratuït, però diguem la veritat, aparcament gratis per tothom no existeix, això sí que és impossible. El que no es pot fer és demagògia i dir que faràs aparcament gratis per tothom. Hem de veure quines places hi pot haver que no siguin zones verdes, i aquesta és una decisió que haurem de prendre entre tots i ser capaços de pactar-la. El que no es pot fer és el que normalment fa aquests Ajuntament, que és dir tot això que abans es podia aparcar ara ho faig zona verda, amb una voluntat clara, d'anar contra els cotxes. Hi ha una obsessió d'anar contra els cotxes, i aquesta obsessió jo crec que és equivocada. Hem de ser capaços de pactar quin espai ocupen els cotxes, i ser capaços d'entendre que en el futur els cotxes no contaminaran. Per tant, la lluita contra el cotxe perquè contamina deixarà d'existir, el problema no serà si contaminen, sinó que el problema és que entre tots hem de decidir quin espai ocupen els cotxes i quin espai ocupen els vianants. I aquesta és una decisió complexa, però important a prendre.

P: Per tant, si vostè acaba sent alcalde, revertiria alguna de les mesures que l'actual alcaldessa ha fet per apostar en contra del vehicle privat?

R: Sí, jo no estic en contra del vehicle privat. Com a concepte, no estic en contra. Jo estic en contra de la pol•lució, i el que jo crec que ha de fer l'Ajuntament és fer una política de debò de cotxes elèctrics, o, en el seu dia, si ve, el cotxe d'hidrogen. Però, anar contra el cotxe, crec que no té sentit, en una ciutat que és una ciutat de cotxes, i productora de cotxes. Nosaltres hem tingut indústria automobilística important. El que nosaltres hem de fer és com es transforma aquesta indústria automobilística perquè sigui indústria de no contaminació, elèctrica, o d'hidrogen. Jo, en contra de la majoria de gent, tinc una obsessió i és que l'hidrogen crec que és el futur de debò. La gent vol vehicles elèctrics perquè hi ha molts interessos que fan que sigui molt important la part dels cotxes elèctrics. Però al final, a la llarga, acabarà dominant el cotxe d'hidrogen.

P: Quina és la seva proposta sobre l'activitat de Montjuïc? L'actual govern de la ciutat aposta per reduir l'activitat, principalment les que suposen major contaminació acústica per al veïnat de la zona. Vostè es mantindria en la línia de reducció d'activitats a l'espai de Montjuïc?

R: Hem de pactar-ho amb els veïns, perquè sí que és veritat que hi ha alguna activitat que molesta molt als veïns i hem de trobar un equilibri. Hem d'entendre que hi ha coses per la ciutat de Barcelona que són molt importants. El Sónar és importantíssim. Sí que hem d'entendre que la utilització de les fonts de Montjuïc exigeix no tenir segons quina contaminació, i això es pot fer. No és veritat que no es pugui fer, perquè inclús hi ha maneres de poder posar música en la utilització d'unes fonts, sense necessitat que sigui amb altaveus, tu et pots posar uns auriculars si sentir-ho. El que hem de fer és utilitzar les noves tecnologies per evitar la contaminació acústica que pot molestar a molts veïns.

P: Si els resultats electorals els obren la possibilitat d'entrar a govern de la ciutat, estaria disposat a arribar a un acord amb Esquerra Republicana?

R: Sí, amb Esquerra i amb el PSC. Nosaltres estem d'acord en arribar a acords amb la gent. Nosaltres volem governar, i, per tant, amb qui hem de negociar? Amb qui sumem vint-i-un. Nosaltres hem de governar amb qui sumem vint-i-un, si no sumem vint-i-un, haurem de veure com ho fem. Però nosaltres, primer, hem de ser la força més votada, sinó no tenim res a fer, i hem de veure amb qui sumem vint-i-un. Podem sumar vint-i-un amb Esquerra, doncs perfecte, podem sumar vint-i-un amb el PSC, estupend. Hem de veure amb qui sumem vint-i-un.

P: Tenint en compte l'actual aritmètica municipal i el que dibuixen les enquestes, estarien disposats a pactar amb el PSC, en cas que no fos possible amb els republicans?

R: Depèn de si sumem vint-i-un, i depèn del programa que tinguem cadascun. Les coses no es fan gratis, no es pot dir donarem, no, donarem si coincidim en que un conjunt de coses s'han de fer. El que és segur és que passi el que passi, nosaltres no donarem la governabilitat a la senyora Colau, perquè ja hem vist el que passa. El que passa és que és un desastre. Per tant, amb els socialistes ens podem entendre? Sí. Amb Esquerra ens podem entendre? Sí. A base de què? A base d'un programa i de tenir clar què farem, i una cosa molt important a la vida, saber què no farem mai.

P: Dibuixa, per tant, una línia vermella ja d'entrada amb Barcelona en Comú?

R: Que no tenen el nostre projecte de ciutat, és a dir, jo soc de les persones que crec que la lluita contra la pobresa és crear activitat econòmica. La senyora Colau creu que la lluita contra la pobresa és donar subvencions. Doncs no hi estem d'acord. Té uns plantejaments de manera de funcionar, que no són, ni els meus, ni els de Junts per Catalunya, i crec que siguin iguals que els del Partit Socialista. Per això acaben barallant-se, perquè tenen diferències molt importants. I això és el que és important ser capaços de parlar-ho i ser molt sincers perquè sinó no van les coses. El que no podem fer és deixar la ciutat bloquejada com ha estat aquest temps, per tant, el que hem d'aconseguir és un govern que tingui clar un programa de fer les coses i fer-les ben fetes. Que no és un problema d'esquerres o de dretes, la senyora Colau sempre diu que el Trias és de dretes, no és un problema de dretes i esquerres, és de maneres de fer les coses. Jo soc dels que crec que moltes coses, molts serveis, es poden fer amb una gran col•laboració publicoprivada. Hi ha gent que creu que no, que s'ha de publificar tot. Jo penso que no que és una equivocació, és veritat que en els privats s'ha de vigilar que no tinguin un afany de lucre equivocat, les coses s'ha de fer ben fetes.

P: Hi ha altres grups municipals amb els quals tampoc no estaria disposat a pactar?

R: Primer falta que tinguin grup municipal, que espero que no. Jo hi ha grups que espero que no en tinguin. Hi ha altres grups que jo mai faré govern, però que, miri, jo he tingut baralles molt difícils amb el Partit Popular, molt difícils. Tant, que el Partit Popular ha intentat enfonsar-me i crear-me una situació difícil a la vida. Però, en canvi, amb el regidor que hi havia aquí del Partit Popular jo he tingut una bona relació. Una cosa és tenir una bona relació i una altra diferent és que entrin en el govern. No, entrar al govern no té sentit. Tenir una bona relació, l'hem de tenir amb tothom. L'altre dia que jo vaig anar a dinar amb la senyora Colau, doncs va ser un acte que després ella va fer que sortís a la premsa, jo no volia fer que sortís a la premsa, però jo volia anar a dinar amb la senyora Colau per explicar que, encara que tinguem posicions polítiques molt diferents som prou civilitzats per tenir una relació personal bona, que jo crec que això és molt important en política. En política, s'ha de saber distingir clarament, el que és ser adversaris polítics amb el tenir una relació correcta. Jo he tingut una relació més que correcte, inclús afectuosa, amb gent que no pensem el mateix, amb gent d'Iniciativa he tingut una relació més que correcte. Els polítics no estem malament del cap, tenim punts de vista diferents, però hi ha una cosa que va per sobre de tot i és el fair play. Qualsevol persona que hagi jugat a futbol sap que si ets defensa, dones llenya i intentes que no et fiquin un gol, però això no té a veure amb el fet que després del partit pugui ser amic. Això ho fan molt bé en el rugbi, quan s'acaba un partit després se'n van tots a menjar junts, fan una celebració per deixar clar que una cosa és ser adversaris i una altra és l'esperit aquest de companyonia, d'afecte, de saber que estem lluitant, però quer tots volem una cosa important, que és el bé de la ciutat.

P: Les anteriors eleccions municipals van estar marcades per la política nacional, amb la sentència del referèndum de l'1 d'octubre, pel mig hi ha hagut una pandèmia de dos anys i un canvi de govern a l'estat també, creu que en aquestes eleccions municipals es parlarà molt més de les polítiques locals?

R: Jo crec que només es parlarà d'això. Hi ha gent que vol parlar d'altres coses, la gent que vol parlar d'altres coses ho fa perquè vol, per exemple, que jo perdi les eleccions, parlant d'altres coses, però jo crec que a la gent, el que li interessa, és com arreglem la ciutat de Barcelona. I aquest és l'esforç que hem de fer.

P: Finalment, en un any d'eleccions, primer les municipals i després les de l'estat espanyol, com veu la situació del nostre país, Catalunya, a dia d'avui?

R: Com el veig? Malament. Malament, perquè no veig que hi hagi un plantejament clar per part de l'estat, ni de les forces no nacionalistes de Catalunya a buscar un encaix de Catalunya, a dir què volen que sigui Catalunya. I continuem en una situació difícil de dependència de Catalunya de l'estat que jo qualifico d'una manera quasi humiliant, des d'un punt de vista econòmic vergonyosa.

Clicant al reproductor podeu veure l'entrevista sencera amb video:

 

Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona
Entrevistem Xavier Trias, alcaldable per Junts per Catalunya a l'Ajuntament de Barcelona