Després de més de 140 anys d'història al barri, el Forn Giraut haurà de tancar de manera definitiva el proper 31 de desembre. Així ho han decidit la Maria Rosa i el seu germà, propietaris del forn, que asseguren que la falta de relleu generacional per portar el forn i el desmesurat augment de lesdespeses els impossibiliten continuar amb l'activitat que fa un segle i mig que es desenvolupava. Ells ja es troben en edat de jubilació i el proper 31 de desembre serà l'últim dia que estaran oberts. Per parlar de la llarga història d'aquest forn al carrer Creu Coberta i del seu tancament entrevistem la Maria Rosa, encarregada de la botiga i neta del fundador del Forn Giraut.

Pregunta: Aquest 31 de desembre, després de 140 anys, el Forn Giraut abaixa la persiana...

Resposta: Doncs sí, serà l'últim dia, el dia 31 d'aquest mes.

P: Són molts anys amb vostè al capdavant, què sentiu de pensar que el forn tancarà?

R: Jo estic una mica dolguda, perquè clar, sap greu perquè són molts anys, són tres generacions, però el que passa és que t'has de posar una data perquè si no aniríem seguint i seguint. Arriba un moment que tampoc tenim moltes ajudes de part de les administracions, que no han donat cap suport al petit comerç. La data és per la jubilació perquè ja tenim l'edat, però també hi ha un factor que són les despeses que tenim que són molt grans i aquesta última vegada hem hagut de posar diners de la nostra butxaca per poder assumir totes les despeses que tenim de llum, de gas i de moltes altres factures que hem de pagar mensualment.

P: Clar, no s'hi arriba. Quina és la situació del petit comerç aquí als nostres barris?

R: Sap molt de greu en aquest sentit, perquè dones un servei a una clientela que ens ve de fa moltíssims anys, però la decisió està presa i hem de continuar amb la data que ja teníem pensada.

P: És un forn històric aquest, quan va començar tot això?

R: El meu avi era el forner, va passar la Guerra Civil Espanyola, li van tancar el forn, li van prendre tota la maquinària i va haver d'anar a treballar a un altre forn. Un cop passada la guerra ho va reobrir, però es va posar malalt i va morir amb 50 i pocs anys. Aleshores, el meu pare, que era el fill del meu avi, estava treballant a les oficines del gremi. Els familiars i amics li van dir que perquè no portava ell el negoci, ja que el seu pare era forner. Llavors ell va aprendre l'ofici i el va portar, i fins que el meu germà s'hi va posar després de l'escola i ha continuat la tasca de forner ell, i jo igual, a la botiga, perquè hi era la meva mare i ara hi soc jo.

P: Com va ser aquest moment de relleu?

R: Bé, jo vaig deixar l'escola, i com que tampoc no m'agradava massa estudiar, vaig pensar que ja tenia feina i tampoc no em desagradava treballar a la botiga. Ho vaig trobar més fàcil que buscar-me una feina fora de la casa.

P: Des d'aleshores, són molts anys aquí de cara el públic, hi ha passat moltes coses per aquí...

R: Doncs sí, moltíssimes.

P: Quins diries que són els records més macos de tants anys d'història aquí al forn?

R: Records en general són molts. El fet de tenir cada dia els mateixos clients, això ja és un factor, en general, la confiança que t'han dipositat els clients...

P: Sobretot els vincles amb els veïns de cada dia. Com han estat aquests últims anys de Forn Giraut al barri?

R: l'etapa final ha canviat molt dels inicis. El meu pare, per exemple, portava el pa a domicili, que abans es feia molt, abans hi havia carros i un altre estil de vida. Ara ha canviat molt la manera de comprar en general. Els últims anys hem passat una pandèmia i vam estar treballant cada dia durant el confinament, cada matí treballant, perquè volíem continuar oferint un servei al barri, i no que la gent es trobés sense saber on anar a comprar el pa. Els últims anys han estat macos.

P: Quelcom important ha estat també els vincles que heu generat amb el veïnat, oi?

R: Sí, el comerç de proximitat dona caliu, el que és de supermercat és més fred. El de proximitat és allò d'entrar un client i fer-li les preguntes que es fan habitualment.

P: Són molts anys aquí, hi haurà molta gent que us trobarà a faltar i trobarà a faltar el forn.

R: Doncs sí, suposo que sí. I nosaltres també ho torbarem a faltar, tota la clientela. Sobretot els primers dies trobaré a faltar llevar-me d'hora, baixar a despatxar i sí que trobaré a faltar. I la gent també em pregunta on anirà ara a comprar el pa, ara que havien torbat aquest forn, perquè hi ha gent que ha vingut a viure al barri fa poc i els agrada el tipus de pa que fem, perquè fem pa com s'ha fet sempre i això es nota i la gent ho valora.