A partir de 2023 el barris de la Marina i la Zona Franca comptaran amb una xarxa per aprofitar el fred residual i estalviar energia. Els habitatges connectats a la xarxa seran un 30% més eficients i s'estalviarà l'emissió a l'atmosfera equivalent a 40.000 vehicles diaris. La xarxa podrà facilitar fred a les indústries de la zona i aportar climatització als edificis i habitatges que s'hi connectin, tant residencials com de serveis.

El funcionament d'aquesta xarxa d'aprofitament de fred seria similar al funcionament d'una xemeneia en una casa, que s'encén la xemeneia, però amb la mateixa escalfor d'aquesta s'aprofita per escalfar la resta de les habitacions. En aquest cas, hi ha un fred residual, que prové del procés de regasificació del gas natural liquat d'Enagás, i que fins ara es perd llençat al mar. Com que aquest fred hi és igual, s'aprofitarà i s'utilitzarà per a diferents usos a la Zona Franca i els voltants.

Per fer-ho, aquest fred que fins ara es perd es transportarà a través d'una xarxa de canonades fins a la central d'Ecoenergies a la Zona Franca i allà es transformarà per poder ser distribuït. Podrà ser utilitzat directament com a fred a -20 °C en usos industrials a Mercabarna o el Port, amb objectius com el manteniment dels aliments a baixes temperatures. També podrà ser emmagatzemat en forma de gel, i un dels usos més importants, ser distribuït en la xarxa de climatització i substituir els sistemes de refrigeració convencionals.

El regidor d'Emergència Climàtica i Transició Ecològica a l'Ajuntament de Barcelona, Eloi Badia, explica que la refrigeració que cadascú fa a casa seva, en aquesta planta es farà en grans dimensions, "per poder refredar els aliments tot l'any o poder tenir fins i tot climatització durant l'estiu", i que ho estan fent amb una gran participació del teixit industrial que ja s'ha sumat al projecte. "Tenim més de 55 empreses que hi participen, però també la ciutadania, tot el barri de la Marina del Prat Vermell volem que es pugui beneficiar d'aquesta eficiència de tenir una única caldera i un únic punt de fred", ha comentat Eloi Badia, que assegura que ja hi ha 300 habitatges connectats i que en el futur esperen que en siguin molts més.

Ara com ara, la xarxa de calor ja està en funcionament, sota una inversió de més de 70 milions d'euros, i ara arrenca la construcció de la xarxa de fred. Eloi Badia espera que en els propers anys s'inverteixin 40 milions d'euros en aquesta xarxa i pensa que en un any ja estaran fent les primeres proves per veure si aquest fred arriba en condicions, per poder-lo començar a utilitzar com més aviat millor.

El projecte està impulsat per l'Ajuntament de Barcelona, però compta també amb la col•laboració de molts actors diferents. Per una banda, hi ha hagut una participació necessària del sector privat, però també hi ha col•laborat el Consorci de la Zona Franca, el Port o Mercabarna. "Són molt actors que hem coincidit en el fet que necessitàvem poder distribuir aquesta xarxa eficient d'energia, tant per produir fred com per produir calor, que avui en dia es diu Ecoenergies", ha comentat el regidor d'Emergència Climàtica.

Sobre el que representarà aquesta infraestructura de cara al medi ambient, Eloi Badia ha assegurat que el principal és que suposa un estalvi. Es tracta d'una energia que té un cost molt baix, ja que s'aprofita un fred que ja es generava abans. Per tant, tothom que s'hi connecta estalvia en la factura de la llum, tant en famílies com en empreses. A més a més, també és molt sostenible: "Primer perquè és una energia que, si no aprofitéssim, es perdria, per tant, li donem un segon ús, i després perquè permet estalviar molt CO₂ i ens permet contribuir a lluitar contra els gasos d'efecte hivernacle. Seria l'equivalent a què deixessin de circular 40.000 vehicles que cada dia passarien per la ciutat de Barcelona, aquesta equivalència seria el guany ambiental que fem amb aquesta planta", explica Eloi Badia.

El preu d'aquesta energia és, per tant, "molt competitiu", degut al baix cost que té la producció. Eloi Badia ha comentat que si els preus "ja eren competitius fa tres anys, quan no teníem els preus de l'energia actuals, ara són extremadament competitius", i ha posat d'exemple que un polígon "tan potent" com és Mercabarna estigui interessat a poder-se connectar a aquesta xarxa.

Barcelona en aquests moments té dues xarxes, una a la zona del Fòrum i aquesta de la Zona Franca, i per poder-s'hi connectar cal que la distància sigui pròxima perquè no hi hagi molta pèrdua d'energia. En aquest cas, es preveu que s'hi puguin connectar tots els veïns que aniran a viure al barri de la Marina del Prat Vermell, un barri en construcció que podrà utilitzar aquesta energia més econòmica i més sostenible.

El fet que per poder-se connectar a les xarxes d'aprofitament d'energia s'hagi d'estar pròxim a la planta, fa preguntar-se si hi ha la possibilitat que a Barcelona hi hagi més xarxes. Respecte a aquesta qüestió, Eloi Badia assegura que estan buscant nous emplaçaments a la ciutat, però necessiten que sigui un lloc on hi hagi un sobrant d'energia. "La voluntat de l'Ajuntament és poder fer aquestes xarxes eficients, no només hem de posar panells renovables o treballar per la rehabilitació energètica dels edificis, sinó allà on tinguem energia sobrant poder-li donar aquest ús tan eficient", ha valorat.

Aquesta xarxa d'aprofitament del fred és pionera a Europa i al món i situa a la ciutat de Barcelona com a referent en eficiència energètica. "Pel que fa a l'aprofitament del fred, diria que som únics, gairebé diria que som únics al món, però segurament som únics a Europa, perquè una planta d'aquestes característiques no existeix", ha comentat Eloi Badia que assegura que Barcelona ha estat de les primeres ciutats a apostar per aprofitar aquestes calors residuals i que "moltes altres ciutats venen interessats en aquestes xarxes tan eficients".

Fotos: Ajuntament de Barcelona