El Cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí

El cementiri santsenc estava on ara hi ha les Cotxeres, però el 1878, quan Sants encara era un poble independent, es va comprar un terreny a l'actual Hospitalet per traslladar-lo allà per 17.575 pessetes.

El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí

El cas del cementiri de Sants és un dels més curiosos pel que fa a espais per als difunts. Malgrat ser el cementiri de Sants, aquest es troba al municipi de l'Hospitalet, i per saber perquè succeeix això, cal anar uns quants segles enrere, concretament el 1880. En aquell any es va inaugurar el cementiri de Sants al municipi veí, i va deixar d'ubicar-se al costat de l'església de Santa Maria de Sants.

A l'edat mitjana era molt habitual veure els cementiris ubicats ben a prop de les esglésies, però això portava una problemàtica higiènica massa gran. Per aquest motiu, el 1787 una Reial Cèdula de Carles III va prohibir els enterraments a les esglésies i nuclis urbans, per tal de preservar la salut pública.

Sants no va ser diferent, quan encara era un cementiri independent de Barcelona, tenia el cementiri ubicat a l'església de Santa Maria de Sants, amb un camp al costat de l'actual carrer Sant Crist, aleshores carretera a Madrid. A l'interior de la parròquia, la sepultura estava reservada als terratinents locals de l'època, com van ser la família dels Santomà.

Tanmateix, el 1828 es va construir una nova església, que tampoc serà la que coneixem actualment, ja que durant la guerra civil es va cremar, tal com explica l'historiador del barri, Agus Giralt. En aquesta, però, ja no hi havia tombes a l'interior, i hi havia un cementiri des de la façana lateral de l'església fins a la qual seria l'actual carretera de Sants, aleshores la nova carretera. Aquest petit cementiri va ser suficient per al poble deSants, que era un petit nucli rural.

A partir del 1840, però, la industrialització va fer insuficient aquesta petita necròpoli. "El Sants del segle XIX és un Sants que creix molt, perquè s'ubiquen totes les fàbriques i venen milers de persones a viure-hi", explica l'Agus. Aquest creixement va portar la necessitat de buscar una nova ubicació per al cementiri. De fet, ja en els mitjans de l'època s'hi poden trobar queixes del veïnat santsenc per la pudor dels cadàvers en descomposició, com la següent carta publicada pel Diari de Barcelona el 1854 recollint les denúncies dels veïns de Sants per les pudors del cementiri parroquial:


"El hedor insoportable que se desprende del cementerio de Sans, construido en contravención a las leyes de Sanidad vigentes, ha llegado a tal punto los mismos moritferos que se respiran en sus cercanías, que los vecinos immediatos al mismo se verán obligados a desocupar su casa y buscar un refugio en cualquier parte; ya varios de ellos lo hubieran verificado sino estuviesen convencidos que la Autoridad superior y Junta de Sanidad de Barcelona tomará las mejores providencias para que cese el sepultar los caveres en el mismo, y que se traslade el cementerio apartado de la población"

- Varios vecinos.


 

Arran de la situació provocada per la falta d'higiene del cementiri ubicat dins el nucli de Sants, les autoritats santsenques van crear una comissió municipal per tal de trobar una nova ubicació a la necròpoli que complís amb les mesures sanitàries. "De les primeres opcions que hi ha és ubicar-lo cap a la zona de la Marina de Sants, que, de fet, tindria tota la lògica perquè és un terreny que depenia del mateix poble", comenta l'Agus. Concretament, s'hauria ubicat a la zona de Can Tunis, però es va acabar descartant la idea perquè era una zona d'aiguamolls.

Com que no s'hi va trobar cap espai en el mateix terme municipal de Sants, es va continuar la recerca als terrenys del municipi veí, de l'Hospitalet, que sí que es trobava en la jurisdicció parroquial de Santa Maria de Sants. La primera idea va ser comprar, el 1865, uns camps de vinya a la Torrassa, però els propietaris ho van evitar amb l'ajuda de l'alcalde del moment. A canvi, l'Ajuntament d'aquest municipi va oferir la possibilitat d'adquirir uns terrenys badívols, ubicats a la zona de Collblanc.

Va caldre una gran negociació, i hi va tenir molt a veure la negociació del diputat a Corts pel districte, Antoni Sedó, però finalment es va arribar a un acord. Concretament, el 16 d'agost de 1878 es va efectuar la compra per part de l'Ajuntament de Sants d'una finca que es coneixia com "la coveta". El propietari era Salvador Nonell i va vendre el terreny per una quantia de 17.575 pessetes, que equivaldrien a poc més de cent euros.

A partir d'aquí va començar la construcció del nou cementiri, a càrrec de l'arquitecte municipal de Sants, Jaume Gustà, qui també havia estat responsable de l'edifici de l'Alcaldia, que és l'actual seu del Districte de Sants Montjuïc. No va ser fins al 17 de desembre de 1878 que el rector de la parròquia de Santa Maria de Sants, Francesc de Paula, va beneir el nou cementiri. Agus Giralt explica que el primer enterrament en aquest cementiri va ser Francesc Carné i Font, "un regidor de l'Ajuntament que és qui impulsa tot aquest projecte i qui hi està al darrere", que va morir abans de poder veure el cementiri inaugurat.

Una altra curiositat de tota la història que arrossega el cementiri de Sants rau en l'espai que va quedar durant anys buit després del trasllat del cementiri, abans que s'hi construïssin les Cotxeres de Sants. "Quan edifiquen les Cotxeres de Sants es troben que al lloc on la gent està esperant el tramvia quan hi ha pluges fortes o inundacions, de terra en sortien restes humanes, i als diaris de l'època els veïns de Sants es queixaven de tot això", explica l'Agus Giralt.

 

El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí
El cementiri de Sants, la història d'un poble que enterra els difunts al municipi veí