Un Sants innocu contra la Muntanyesa ratifica la seva depressió amb el descens als inferns (2-0)

El conjunt blanc-i-verd ha caigut en posicions de descens després d'encaixar la tercera derrota consecutiva davant la Muntanyesa al Municipal de Nou Barris.

Un Sants innocu contra la Muntanyesa ratifica la seva depressió amb el descens als inferns (2-0)
Un Sants innocu contra la Muntanyesa ratifica la seva depressió amb el descens als inferns (2-0)

L'atac del Sants no va comparèixer al Municipal de Nou Barris. El conjunt blanc-i-verd, que venia negant els problemes amb el gol de temps pretèrits, que s'havia habituat a exhibir la seva efectivitat esmolada, va ser un estrany en àrea contrària. Una jugada puntual de Franco passada l'hora de partit va resumir tot el bagatge ofensiu dels santsencs, que segueixen sense recuperar la solidesa perduda en defensa. La Muntanyesa va reunir ocasions per oficiar un festí, però es va haver de conformar colpejant en dos moments clau: un gol de Favio just abans del descans i un altre d'Eric Jiménez en el tram final, quan els de Borja López esgotaven els seus millors minuts. Atrapat en una cadena de mals resultats, el Sants necessita renéixer enmig de les brases del descens.

Després de marcar, Favio va elevar les mans al cel per fondre-les en senyal de perdó. Abans de celebrar, la memòria del paraguaià va rescatar el seu passat al Sants. Tal vegada el va envair un lleuger sentiment de culpa per clavar una estocada a un club habituat al martiri. Un martiri que abans era el seu, també. Després del gest d'empatia, no va quedar absolutament res. Només un Sants desencaixat, amb la cara de badoc pròpia de qui rep un gol en l'última jugada abans del descans.

El desenllaç del primer temps només va ser cruel en aparença. La Muntanyesa, a qui la condició de recent ascendit no li ha impedit instal·lar-se a la part alta de la classificació, va avisar massa vegades. I massa aviat, recordant al Sants que la llosa dels primers minuts continua sent massa carregosa.

En el primer minut de partit, Favio es va quedar a centímetres d'acariciar una centrada verinosa des de l'esquerra. I en el segon, Velillas va fer brillar el seu peu dret servint una falta lateral amb doble ensurt: primer, un remat que va fer trontollar el travesser i després un cop de cap de Moyano que va negar una mà divina de Castelló, pròleg de la gran actuació que acabaria signant.

El Sants, alleugerit per sobreviure aquesta vegada a la crema inicial, va abonar-se a una bona colla de minuts intranscendents. El Municipal de Nou Barris bullia amb l'ímpetu dels seus aficionats, però sobre la gespa la pilota només feia que marejar-se sense criteri. Cada vegada que l'arreplegaven els santsencs era per buscar un desplaçament estèril. O bé massa llarg perquè hi arribessin les fletxes de Granero i Caresia, o bé massa compromès perquè la baixés Pauner. Tampoc tenia sort Hicham Benamar, novetat a l'onze, a qui aviat el va consumir la impotència.

Amb el porter Mourín convertit en espantaocells, l'equip blanc-i-verd va veure com al final del primer temps tornava a caure tempesta. Passada la mitja hora, Favio va rebre un caramel dins l'àrea, sol com un mussol, però el va escopir amb un xut per sobre la porteria de Castelló.

El paraguaià, de fe indestructible, no ho va deixar d'intentar fins a acabar embocant en l'últim alè del primer acte. Velillas, que feia tremolar els santsencs cada cop que executava una pilota aturada, va dipositar l'esfèrica a la testa de Favio que, amb tot el temps i l'espai del món, va assajar un cop de martell que ja va agafar condemnat a Castelló.

El Sants millora, però la Muntanyesa sentencia

Els sis canvis a l'alineació respecte a la desfeta contra el Vilassar de Mar no van donar el seu efecte i Borja López es va veure obligat a sacsejar l'arbre a la recerca d'un estímul pel segon temps. El recuperat Iván García i Franco, els primers a entrar, van donar un nou aire a l'engranatge blanc-i-verd.

L'arribada més perillosa, pràcticament l'única en tot el partit, va ser una jugada en què Franco es va buscar la vida tot sol. Primer va guanyar una disputa àrea al veterà Moyano, que no és poca cosa, i després va protegir l'esfèrica fins a acabar impactant la pilota a la part exterior del pal. Aquí va néixer i va morir l'epifania ofensiva del Sants.

De la banqueta van continuar desfilant futbolistes com Cuatrecases i Ubón, amb els que sempre fa la sensació que pot passar alguna cosa. Però el Sants, nerviós en veure com el temps se li escolava entre els dits com si fos sorra, es va acabar partint en el crepuscle.

Hi havia qui es quedava resguardant la defensa, hi havia qui romania a prop de la porteria rival pel que pogués passar. Entremig, el no-res. I en aquest escenari, Eric Jiménez va cavalcar com un gos de presa amb la pilota als peus i, amb l'ajuda d'un rebot previ en un rival, va acabar engaltant un xut que va deixar congelat a Castelló. El porter santsenc, encara que no necessités redimir-se de res, va prevenir una nova golejada en contra amb dues aturades felines quan el partit ja es desmaiava.

El Sants, sabedor que el seu destí en aquesta categoria és el de fer equilibris sobre la corda fluixa, sap conviure com pocs amb els xiuxiuejos que venen de la zona de descens. No la trepitjava des de la primera jornada i ara que ho fa veu com a la cantonada espera l'Europa, líder diví amb ple de victòries.

Una crònica d'Albert Postils i fotos de Thewhiteflash

 

MONTAÑESA:Mourín; Murcia, Miguel, Moyano, Abdul (Marc Muñoz, 64'); Dimas, Velillas (Joel, 79'), Eric Ruiz (Marçal, 64'); Bilbao (Mulero, 73'), Favio (Roland, 73') i Eric Jiménez. 

SANTS:Castelló; Cura, Sergio Paz, Rayo, Iván Tébar; Gabaldón (Cuatrecases, 66'), Cadena; Caresia, Pauner (Iván García, 55'), Granero (Ubón, 66'); i Hicham Benamar (Franco, 55').

GOLS:1-0 (Favio, 44'), 2-0 (Eric Jiménez, 82').

ÀRBITRE:Lluís Espallargas Casellas (Barcelona). Grogues als locals Abdul, Velillas i Moyano i al visitant Hicham Benamar.

Un Sants innocu contra la Muntanyesa ratifica la seva depressió amb el descens als inferns (2-0)