Els santsencs de la Companyia Elèctrica Dharma celebraran els seus 50 anys amb un gran concert al Palau Sant Jordi

Els germans Joan i Lluís Fortuny ens expliquen com van els preparatius del concert que faran el 22 d'abril. 50 anys de treball incansable, per la música, però també en defensa d'uns ideals.

La Companyia Elèctrica Dharma tornarà al Districte de Sants Montjuïc per celebrar els 50 anys amb un concert al Palau Sant Jordi
La Companyia Elèctrica Dharma tornarà al Districte de Sants Montjuïc per celebrar els 50 anys amb un concert al Palau Sant Jordi

Ara fa 50 anys, tres germans de la família Fortuny van decidir crear un grup de música aquí, al barri de Sants, d'on en són i d'on mai n'han perdut els orígens. Mig segle després, la Companyia Elèctrica Dharma és reconeguda arreu i les seves cançons més famoses sonen en concerts, manifestacions, camps de futbol, o allà on vagin. Però per arribar fins aquí han estat 50 anys de treball incansable, per la música, però també en defensa d'uns ideals. Enguany han rebut la Creu de Sant Jordi, i el proper 22 d'abril celebraran els 50 anys amb un concert al Palau Sant Jordi. Parlem avui amb dos dels seus membres, Joan i Lluís Fortuny.

Pregunta: 50 anys després torneu a Montjuïc, al mateix districte de sants on vau néixer, per celebrar aquest mig segle de vida. Per molts anys que passin, mai no es perden els orígens oi?

Joan Fortuny: Els orígens evidentment que no, no es perden per més temps que passi. Som de Sants, vam passar la infantesa a Horta i de més grans vam tornar cap a Sants

Lluís Fortuny: Roda el món i torna el born. Vam néixer a Sants, vam anar a Horta, a Girona, a Arenys, comunes aquí, comunes amb els comediants, i després amb la família al barri.

Pregunta: El 20 de febrer de 1972 vau fer el vostre primer concert, al casal de Font d'en Fargues, del barri d'Horta. Que tenien aquells tres joves músics que els convertiria en el que és ara la Dharma?

J. F.: De fet, com que érem germans, el que teníem era sobretot moltes ganes de jugar, perquè de petits sempre estàvem jugant a la torre del carrer Montserrat de Casanovas a Horta. El que ens agradava en aquell moment era jugar amb la música i gaudir amb ella. Vam començar jugant i, sense adonar-te'n, ja el grup va començar a arrancar. Però el més important que hi havia entre nosaltres era la relació de gaudir i jugar amb la música.

Pregunta: Com començava aquesta passió per la música? A casa n'eren aficionats?

L. F.: Sí, aquí a casa mitja família era de l'Orfeó de Sants, l'altra mitja era de l'Orfeó Atlàntida, hi havia algú que també era de l'Orfeó de Sant Medir. Les festes familiars sempre acabaven amb tothom cantant. Nosaltres des de sota la taula ens miràvem a la gent gran com cantava i això ens va despertar una mica el "cuquet". La mare com que cantava a l'Orfeó de Sants també, sempre que anàvem de viatge amb el 600 per tenir-nos distrets ens feia fer cànons, com si fóssim l'escolania de Montserrat. La música sempre va formar part de la nostra infantesa. El primer disc que ens va regalar l'àvia que vivia aquí a la plaça Màlaga era dels Rolling, Satisfaction, una àvia moderna també.

Pregunta: De mica en mica us veu anar fent coneguts, parlem de fa més de tres dècades, quan tocàveu aquí al barri, a l'auditori de les cotxeres de Sants. Els primers a rebre-us van haver de ser els mateixos veïns, quina va ser l'acollida del grup aquí als barris?

J. F.: Sobretot pel que ens servia a nosaltres era per aprendre a estar a l'escenari. Els inicis sempre serveixen, quan toques en casals, per això, per agafar taules i per donar-te a conèixer. Era tocar a casals i gaudir amb el que estàs fent i anar trobant el teu so i el teu camí, que més endavant vam trobar a partir que vam fer el disc Diumenge, sobretot l'Ou com balla.

L. F.: I val a recordar que la primera actuació va ser allà al casal de Font d'en Fargas, però la tercera o la quarta va ser aquí al camp de futbol de La Palmera que hi havia aquí a la Bordeta, i va ser un festival ja potent perquè vam tocar amb el Lluís Llach, amb Pau Riba, Maria del Mar... és un festival que també fa 50 anys perquè també va ser l'any 72.

Pregunta: Tot va creixent, hi ha algun moment que vosaltres percebeu de trencament, en el sentit de dir aquí vam fer un salt?

J. F.: Sobretot quan vam agafar com a management Celeste i ens vam donar a conèixer a partir d'aquí, que vam gravar el primer disc. Però no va ser fins al segon disc que vam tenir més èxit, la Companyia Elèctrica Dharma va tenir més èxit al 76, que va sortir l'ou com balla, i va ser el boom del grup. Ja va ser quan el grup va començar a fer gires per Espanya i és on vam trobar el nostre so. Perquè al disc diumenge no estàvem contents encara del so, perquè teníem influències d'altres grups i ens semblava que encara no ens havíem trobat a nosaltres mateixos. En canvi, l'Ou com balla va ser un disc que ens vam torbar nosaltres mateixos i a partir d'aquí ja vam fer el salt.

Pregunta: Tot això us va portar a fer concerts arreu, a tot Espanya, però també més enllà, creuant l'atlàntic per aterrar a Nova York l'abril del 91. Com va ser aquest pas a l'àmbit internacional?

L. F.: Això va coincidir una mica després de la mort de l'Esteve l'any 86. Vam estar un parell d'anys una mica despistats i sense saber. Un dels motius per continuar tocant va ser fer un disc amb cançons de l'Esteve, i un altre també va ser començar a intentar obrir fronteres i sortir de Catalunya i d'Europa. Se'ns va presentar l'oportunitat de fer una gira per l'estat de Nova York, per deu o quinze universitats, i vam estar més d'un mes fora de casa. Això va ser una injecció d'aire fresc també per pujar la moral després de la mort de l'Esteve.

Pregunta: Un moment de canvi, i un dels moments segurament més complicats que ha patit la Companyia Elèctrica Dharma, la mort del vostre germà, l'Esteve, que recordem que es va celebrar la cerimònia laica aquí mateix a Sant Medir, plena de gom a gom. Aquest que comentes va ser el refugi que va trobar la Dharma en un moment complicat?

J. F.: El refugi va ser fer el disc Fibres del cor. Primer de tot li vam fer un homenatge a l'Esteve al 87, al Palau de la Música, que era música clàssica feta per l'Esteve. Un cop vam fer això, l'única manera que vam trobar que la Dharma continués sense l'Esteve, perquè el cop va ser molt dur, va ser agafant cançons que ja estàvem preparant en el seu moment, quan l'Esteve va morir estàvem preparant les cançons, i a partir d'aquí vam fer Fibres del Cor amb lletres del Josep i música de l'Esteve, que va ser la manera de poder tornar als escenaris.

Pregunta: Aquest que va ser un dels moments més complicats, però en 50 anys en són molts els moments viscuts i els concerts fets, n'hi ha algun que el recordeu de forma especial?

L. F.: N'hi ha molts, des de la primera actuació allà al casal de Font d'en Fargas, fins a l'actuació aquí a les palmeres de Sants, fins a les actuacions al Canet Rock, al pavelló del Real Madrid ple de gom a gom, la gira de Nova York, el concert de Rock in Rio... N'hi ha tants, i a vegades fins i tot un concert a un poble petit et fa més il•lusió que tocar davant de vint mil persones. Hi ha tants records que t'han omplert al llarg d'aquests 50 anys que són el motiu perquè encara estem aquí.

J. F.: Jo també penso que és impossible, perquè els primers Canet Rock, tots tenen el seu, és com amb els discs. Quan ens pregunten quin disc preferim, és com el que té deu fills i li preguntes quin fill s'estima més, és impossible. Dins dels discs sí que hi ha els que penses que t'han sortit més reeixits, tenim vint-i-cinc discs i és difícil que tots estiguin perfectes.

Pregunta: En 50 anys també hi ha hagut moments de posicionar-se. Com a músics sempre heu defensat que us heu de comprometre i no us heu de mantenir al marge de les qüestions socials que visqui el país. Ha patit un encarrilament polític el grup?

L. F.: Sí, és una motxilla que portes, però com qualsevol persona. Qualsevol persona del carrer també pren una implicació, el que passa és que al ser un grup de música la teva implicació també repercuteix en l'aspecte professional, i a vegades això ha tancat moltes portes. Però penses que quan puges a un escenari has de ser tu mateix, i nosaltres volem ser sempre nosaltres mateixos i conseqüents amb el que pensem i no amagar-nos del que pensem. Vam explotar el nostre posicionament més independentista als anys 80', quan erem quate gats, i això ens va portar bastants problemes, però portem 50 anys i no ens en penedim. Dels partits polítics sí que ens n'hem mantingut més al marge, perquè penso que els músics és millor que no hi pertanyin. Els partits tard o d'hora deceben, i tu no pots portar la motxilla dels seus fracassos a sobre teu. Però les idees polítiques i socials sempre han format part de Dharma, i amb les seves lletres també. Si tens la possibilitat de pujar a un escenari has de poder reivindicar i fer palès totes les injustícies que tens al davant.

Pregunta: Un cop el grup agafa la fama que vau rebre vosaltres, ho vau sentir com una responsabilitat social el fet de posicionar-vos en certs aspectes?

J. F.: No és tant un concepte de responsabilitat, sinó com deia el Lluís, és una convicció personal de cadascú del grup i unes idees que creiem que tenim molt clares. Sobretot és denunciar totes les injustícies que veiem i comprometre'ns tot el que puguem dins del que nosaltres creiem. És molt estrany per nosaltres no ficar-nos en els aspectes socials. No tenim cap mena de por a opinar de qualsevol cosa i a comprometre'ns i defensar tot el que creiem que és injust al nostre voltant. Encara que fóssim menys famosos també ho faríem perquè va amb nosaltres i la nostra manera de pensar i de fer.

Pregunta: De fet, si hi ha un lema que no falta mai en les manifestacions independentistes aquests és La Presó del Rei de França. Pensàveu que agafaria aquesta dimensió política?

L. F.: No, que va! Aquest disc el vam fer l'any 83 i senzillament buscàvem una cançó que obrís el disc, que fos alegre i que fos festiva, que ens agradés. Tant de bo sabéssim el secret que les cançons agafessin les volades que agafen, perquè llavors hauríem torbat la pedra filosofal. És tot un orgull sentir aquesta cançó en tots els àmbits, sigui al camp del Barça, sigui als correfocs, a les manifestacions, o als balls populars.

Pregunta: Malgrat tot, són prop de tres-centes les cançons que teniu com a grup. Amb una discografia tan ampla no s'acaben les idees?

J. F.: Sempre hi ha idees, perquè d'alguna manera un músic sempre està alerta i és innat que vagin sortint coses. El que passa és que ara estem molt concentrats amb això (el concert dels 50 anys), i hi ha èpoques que estàs més creatiu i èpoques que ho estàs menys. Evidentment, en 50 anys no sempre tens la mateixa lucidesa o creativitat, però les idees no s'acaben mai, fins que et morís.

Pregunta: Idees que no en faltin, perquè el 22 d'abril fareu el concert dels cinquanta anys. Que n'espereu d'aquesta fita?

L. F.: Esprem que vagi bé, vam fer ja els 20 anys al Palau Sant Jordi, ara en fem els 50, i esperem que sigui una festa, que hi hagi molts amics, i puguem celebrar aquests 50 anys, que no són el final de la Dharma, però ja es va perfilant un horitzó, que ja portem molts anys aquí. Del concert del Sant Jordi també sortiran dos llibres i un documental, però bàsicament és això, retrobar-nos amb tota la gent que ens hem estimat aquests cinquanta anys i que fem una gran festa.

Pregunta: Ja deveu tenir més d'una cosa lligada i moltes estaran pensades per sorprendre el públic que ompli al Sant Jordi, però n'hi ha alguna que es pugui avançar ja?

J. F.: En principi no, aviat s'anunciaran. Evidentment, hi ha una sèrie de gent que ens acompanyarà, gent que estarà dalt de l'escenari amb nosaltres. Poc a poc anirem anunciant aquesta gent i aquestes sorpreses que hi haurà.

L. F.: Bàsicament perquè encara falta una mica i la gent s'ha de començar a lligar les agendes, però estic segur que vindran tots els convidats que ens fa il•lusió que vinguin.

La Companyia Elèctrica Dharma tornarà al Districte de Sants Montjuïc per celebrar els 50 anys amb un concert al Palau Sant Jordi
La Companyia Elèctrica Dharma tornarà al Districte de Sants Montjuïc per celebrar els 50 anys amb un concert al Palau Sant Jordi
La Companyia Elèctrica Dharma tornarà al Districte de Sants Montjuïc per celebrar els 50 anys amb un concert al Palau Sant Jordi
La Companyia Elèctrica Dharma tornarà al Districte de Sants Montjuïc per celebrar els 50 anys amb un concert al Palau Sant Jordi