De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres

Cues quilomètriques de més de 14 hores, braçalets que adquireixen gran valor i la importància d'un fet històric com aquest, explicat des del punt de vista d'un santsenc.

De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres

Sants Westminster, Westminster Sants. El santsenc Albert Torras ha visitat la capital britànica per veure el fèretre de la Reina Isabel II al Palau de Westminster. Cues quilomètriques, braçalets que adquireixen gran valor i la importància d'un fet històric com aquest des del punt de vista d'un santsenc. De tot això ens n'ha parlat Albert Torras des de Londres mateix en una connexió Sants – Regne Unit inèdita.

 

Pregunta: Albert, explica'ns, com ha anat això? Què et va portar a anar fins a Londres?

Resposta: Doncs realment, vaig pensar que era un moment històric i volia veure'l. La Reina d'Anglaterra no té comparació amb qualsevol altre monarca o cap d'estat d'avui en dia ni del futur proper, perquè no passarà ni amb el seu fill ni amb els seus nets, ni amb els que tenim aquí que és una vergonya. Vaig pensar que ostres, la Reina d'Anglaterra, que ha estat 70 anys allà, que cap britànic coneix cap altra cosa, doncs volia veure que tal. Vam arribar divendres al migdia, vam portar flors a Green Park, que és un lloc habilitat per deixar-les i que eren catifes enormes amb flors per tot arreu, quelcom impressionant. El divendres a la tarda anaven dient per internet que no anés la gent a la cua perquè estava col•lapsada i que l'havien aturat. Aleshores, a les deu del vespre vaig veure que l'havien tornat a obrir. Estàvem a l'apartament, que per sort ens l'havia deixat un amic, perquè Londres estava impossible amb les habitacions d'hotel a més de mil euros la nit, una cosa absolutament desorbitada. Aleshores li vaig dir al meu company, hi vaig perquè no ho veuré mai més això. Va ser molt cansat, però és una experiència que no tornaré a viure mai, veure a tota aquella gent, de totes les edats, de totes les races, gent sense gaire possibilitats, gent amb les medalles i uniformats, capellans... i l'interessant d'aquesta cua és que és una cua permanent durant cinc dies i plena d'inici a fi durant cinc dies.

P: Per què clar, quantes hores vas haver de fer de cua? Com es gestionava tot això?

R: Catorze hores. No sempre hi havia la mateixa gent al voltant perquè et posaven un braçalet i podies anar entrant i sortint per si havies d'anar al lavabo o a una cafeteria. Jo vaig arribar allà a dos quarts de dotze de la nit, a l'altra punta de Londres que és on començava la fila, a dins d'un parc. En aquell parc ja hi havia fins a tres àrees, on ja hi havia serpentines amb tanques fent ziga-zagues, o sigui que vaig sortir del parc dues hores i mitja després d'haver començat la cua. Allà ens van donar una manta perquè la veritat que fotia un fred que pelava al voltant del Tàmesi. Quan sortim del parc ens van donar el braçalet aquest pel canell que significava que podíem entrar i sortir, tot i que a les dues de la matinada poques coses hi havia obertes. De files de cabines de lavabo mai n'havia vist tantes, de tanques mai n'havia vist tantes, és quelcom impensable al sud d'Europa. Tota la nit al voltant del Tàmesi, la veritat que hi havia moments a les cinc o a les sis de la matinada que s'aturava la cua i se't tancaven els ulls perquè la son ja era important. Després anar caminant, es fa de dia, arribes al London Eye, ja veus el palau del parlament, baixes més avall i creues el riu i penses que ja ho tens a tocar.

P: Perquè ja ho veieu al davant clar...

R: Sí, però no. Entres a un altre jardí, als Victoria Garden, i allà altre cop tanquen fent serpentina de dreta a esquerra tres quilòmetres més per dins del parc, dues hores i mitja més. O sigui que realment va ser esgotador.

P: Una cua intensa, com es palpava l'ambient allà mateix, ho viuen molt oi?

R: Sí! El curiós és que això no passaria mai aquí. La Reina d'Anglaterra és un personatge que supera el tema de monarquia o república o qualsevol ideologia. És un personatge de la cultura popular, històric, i, per tant, s'hi van bolcar tots. Dintre la cua hi havia gent rient, gent més seriosa, gent amb canalla jugant... El moment dramàtic era quan arribaves al Westminster Hall, que era impressionant. Baixar per l'escalinata, amb el taüt al davant, passar pel costat, allà sí que era un moment de reflexió compungida.

P: Com era l'entorn un cop dins de Westminster?

R: Quan vam acabar els jardins ja fèiem fila d'un en un, perquè abans era una mica més lliure. Allà ens van prendre la manta que ens havien donat, que jo me la volia emportar de record. Allà anàvem d'un en un fins que vam arribar a un espai com en un aeroport, en què controlaven què portaves. A partir d'aquí ja era una fila molt silenciosa, els cinquanta metres que quedaven. Pujaves unes escalinates bastant imponents, arribaves a una mena de hall, hi havia persones uniformades que t'anaven dient cap a l'esquerra o cap a la dreta, perquè hi havia fins a quatre cues simultànies al costat del taüt. Jo ja vaig situar-me a la que sabia que la BBC estava retransmetent en directe, on tenien la càmera. Baixar l'escalinata de forma bastant compungida, és un moment bastant que l'entorn, la situació, l'ambient, el silenci, doncs entres a una mena de catarsi col•lectiva i realment t'emociona. T'emociona estar al davant del taüt de la Reina d'Anglaterra, que no és un rei qualsevol, i no perquè sigui Anglaterra, perquè potser ella és una dels cinc reis més importants de la història.

P: Allà t'hi vas trobar amb més catalans?

R: No, vaig veure gent llatinoamericana, que tenia tota la impressió de viure per allà. Turistes a la fila no en vaig veure, potser algun francès, que els francesos sí que tenien un vincle. Però gent d'aquí catalans no.

P: Comentaves que volies emportar-te la manta i no vas poder, el braçalet que us van donar aquest sí que te'l guardes?

R: Aquest sí, i es veu que aquests dies s'estaven venent per Ebay, però això s'emmarcarà. J no el vendré aquest, l'emmarcaré.

De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres
De Sants a Westminster: el santsenc Albert Torras visita el fèretre de la Reina Isabel II d'Anglaterra a Londres