Àlex Benito, de nom artístic Àlex Nito, és un artista musical emergent del barri de Sants que ha tret un nou àlbum, que porta per títol “Mi Realidad”. Nito combina els estudis i la feina amb la producció musical d’aquestes noves cançons i a més a més és entrenador a la Unió Esportiva Sants. Avui l’entrevistem per conèixer com és capaç de combinar-ho tot i perquè ens expliqui tots els detalls d’aquest nou àlbum.

Pregunta: Acabes de treure un nou disc, que es diu “Mi Realidad”, com ha estat tot plegat?

Resposta: Bé, jo vaig començar a penjar covers a Instagram de cançons que m’agradaven, primer per als meus amics i després la vaig fer pública. Un dia vaig agafar la gravadora del mòbil i vaig començar a taral·lejar una cançó que tenia, que és la primera que vaig acabar traient i es diu “Solo Amigos”. A partir d’aquí, vaig voler produir-la, però en cap moment tenia pensat treure un disc. L’anava a treure, però aleshores va arribar la pandèmia i vaig estar molt temps a casa i vaig començar a compondre més cançons de coses que m’anaven passant. Vaig començar a produir-les amb un amic, vaig descobrir que em molava i que tenia més idees i aleshores ja vaig anar a un estudi i ja van venir totes les cançons fins a l’àlbum.

P: Quin és l’ordre d’aquest àlbum, de què ens parla?

R: Aquest àlbum són diferents històries que he viscut jo. Menys un parell de cançons totes les altres són a partir d’una experiència personal. Són un camí per com ha estat la meva adolescència a nivell amorós, com han anat les meves relacions i com jo m’he sentit. De fet, l’àlbum es diu “Mi realidad”, perquè totes les cançons expliquen com jo vaig viure aquelles històries. Jo el catalogaria dins el pop de plorar, és la meva realitat perquè jo estava vivint d’una manera i després em vaig adonar que no era d’aquella manera.

P: Quin tipus de música en podem esperar? Com et definiries com a cantant i com definiries el públic al qual pot agradar la teva música?

R: El que jo intento quan vaig a l’estudi és agafar tota la idea del que és el pop més americà, però alhora que no sigui una massa sònica. Però sobretot, moltes veus, em baso molt en les veus i ho catalogaria entre pop rock, pop electrònic o pop a seques, en funció de la cançó. Jo crec que és bastant universal, el pop és una música que a tothom li pot entrar bé.

P: Com eren les primeres cançons prèvies a aquest nou disc i com ha estat la teva evolució com a cantant des d’aquell inici a ara?

R: Es poden notar bastantes coses. A nivell vocal, al principi era jo cantant a la meva habitació, i aquestes últimes les vaig acabar de gravar fa un parell de mesos, que ja estat dos anys i mig fent classes de cant, tinc més experiència a l’estudi i en la veu es nota molt, sobretot, en registres bastant més aguts i a nivell de potència. A nivell de producció també evoluciona molt, perquè les primeres les vaig fer amb un amic, i les següents ja les he fet en un estudi, que ja sona més diferent.

P: Hem parlat de present i de passat, però encara no de futur. Quines fites et marques? Hi ha algun tema que ja s’estigui coent?

R: Molta gent em pregunta si faré actuacions en directe, i la meva idea és muntar-ho, però és bastant complicat. Si ho faig vull fer-ho de veritat, amb instruments, jugant amb les llums... que no sigui pujar jo amb la guitarra i prou. A nivell de noves cançons sí que en tinc ja unes quantes més fetes, que tinc ganes de treure-les perquè les històries que jo trec m’han passat un o dos anys abans que quan les trec. Ara tinc noves cançons que ja és un Àlex Nito que ja no és un adolescent que plora tant, sinó que ja és un jove que li han passat més coses i és un Àlex Nito diferent. Tinc ganes de treure-ho.

P: A més a més de ser artista, ets entrenador de la Unió Esportiva Sants, club emblemàtic del barri. Com es combina tot això, estudis, música, futbol... deu ser complicat.

R: Sí, aquests últims mesos han estat bastant estressants, però ho he portat bastant bé. Al final, el que he fet és dir vull fer aquestes coses i tinc el temps per fer-les, i són tots coses que necessito i que m’agrada fer-les. Potser he tingut menys vida social aquests mesos, però no suposa un problema si es tenen ganes de fer-ho.

P: Per acabar, pregunta difícil. Si ens haguessis de recomanar alguna de les cançons que has tret, quina seria?

R: Clar, jo les tinc agrupades en tres blocs. Les que són més lentes però més boniques, les que són més electròniques, de ballar i de posar-les al cotxe, i després les que són més rock i són per la dutxa. En recomano una de cada bloc: la que més agrada del bloc tranquil és “Tu realidad”, que és la més romàntica de totes, del bloc cotxe és una que es diu “A tus pies”, que hi ha canvis de to i de ritme i anima bastant, i la que més m’agrada i que més he escoltat és “El problema soy yo”, perquè és la que és una redempció de totes les altres, el tancament de tota la resta.