“Fa més de 70 dies que ha començat la guerra i no hi veig el final, però guanyarem segur. Els ucraïnesos tenen molta motivació, defensen la seva terra”
Entrevista a la santsenca Yuliya Dovgopola, presidenta de l’Associació d’Ucraïnesos de Catalunya “Txernova Kalyna”, que té la seva seu al barri de Sants.
Barcelona és un punt d’arribada per a molts refugiats ucraïnesos que arriben des de Polònia des de fa setmanes. Actualment, ja són 20.000 els i les ucraïneses que es troben a Catalunya en cerca de refugi mentre la guerra ja fa 79 dies que ha començat. La presidenta de l’Associació d’Ucraïnesos de Catalunya “Txernova Kalyna” ens ha explicat com estan vivint la situació des d’aquí i què estan fent per ajudar al seu país.
Pregunta: Quina és la situació actual de la comunitat ucraïnesa a Catalunya?
Resposta: La comunitat ucraïnesa, aquestes últimes setmanes ha crescut molt. Nosaltres no érem una comunitat molt gran, de fet, estem a tots els barris, no n’hi ha cap en concret on n’hi hagi molts. Ara sí que, com que han vingut bastants refugiats de la guerra, a Catalunya som uns 20.000. Venen a Barcelona perquè saben que és una porta a Catalunya i a la resta del país.
P: Ha vingut molta gent a l’associació a demanar-vos ajuda?
R: Sí, ha vingut molta gent, bàsicament, mares amb fills petits. Com que la nostra associació té una escola aquí al barri, des del 2010, normalment acollim nens petits que són de famílies ucraïneses, i ara estem acollint els fills de les famílies de refugiats. Quan venen aquí busquen a algú ucraïnès per poder-se situar, una referència.
P: Què és el que més us demanen?
R: Hi ha perfils molt diferents, n’hi ha que venien simplement amb una motxilla, i d’altres que tenien clar que volien venir a Catalunya i Espanya i tenien idea del que era. D’altres no tenien cap idea, simplement venen perquè a Polònia, per exemple, en centres d’acollida hi ha autobusos que ofereixen venir a Espanya i l’agafen sense tenir cap altra opció.
P: Vosaltres ja us esperàveu la guerra o us va agafar per sorpresa igual que a la resta de gent?
R: No esperàvem res d’això. Des del primer dia vam fer concentracions, davant del consolat rus. Cada dissabte i cada diumenge participem també en manifestacions a la plaça de Catalunya. Des del primer moment ens vam organitzar per recollir ajuda humanitària, i unes dues setmanes després van començar a arribar els primers refugiats.
P: Com va ser aquesta trobada amb els primers refugiats?
R: Pràcticament cada dissabte tenim gent nova, però com que s’acullen al programa de refugiats europeus, hi ha molta possibilitat que els moguin a un altre lloc. Tenim casos que venen un o dos dissabtes i ja no tornen perquè marxen a un altre lloc.
P: Com podem ajudar a la comunitat ucraïnesa?
R: Tant el barri de Sants com l’Ajuntament de Barcelona ja ajuden molt. Han mirat d’ajudar-nos amb l’escola, i fa una setmana vaig participar d’un berenar a l’Escola Joan Pelegrí que han fet un berenar solidari per ajudar.
P: Com penseu que pot evolucionar la situació?
R: No puc dir res, al principi jo pensava que serien unes setmanes i prou. Ara per ara, que ja portem més de setanta dies, no hi veig cap final a prop. Però el final serà la nostra victòria, i guanyarem segur. Perquè els ucraïnesos tenen molta motivació, en canvi, dels russos que no saben perquè hi són, per què van allà, i perquè els maten. Nosaltres sí que sabem perquè, els nostres homes defensen la seva terra.
P: Quin motiu hi ha a tot això?
R: És un motiu històric i geopolític, principalment. No hi ha cap altre conflicte obert directe entre ucraïnesos i russos. És un conflicte purament polític, és el govern rus que ha iniciat aquesta guerra. Està prohibit dir en rus guerra, és una operació especial i si algun rus parla de guerra, el censuren. Està havent-hi molta censura i ara mateix és un govern totalment totalitari.
P: Esteu podent tenir contacte amb gent que està vivint ara a Ucraïna?
R: Sí, les nostres famílies sempre tenen contacte, algun de nosaltres sempre té algun familiar allà, el meu pare mateix a Kiev. La zona del nord estava més ocupada i ara sembla que no, però bombardejos en cauen sense sentit i no sabem exactament per què, però zona segura ara mateix no n’hi ha.
P: Des d’on esteu rebent la informació del que està passant?
R: Sobretot per mitjans ucraïnesos. El que també és molt popular és Telegram, com a canal de comunicació i de tot. És molt popular entre ucraïnesos, jo no ho sabia.
P: Quina ha estat la missió de l’Associació d’Ucraïnesos de Catalunya en els últims anys?
R: La nostra principal activitat és l’escola ucraïnesa, on ensenyem ucraïnès als nens. És la funció principal, però també una mica la difusió de la nostra cultura. Participem bastant en activitats de Sants, del barri, perquè ja som bàsicament del barri, ja fa 12 anys que hi som.
P: Com ha estat l’acollida dels santsencs a la comunitat ucraïnesa?
R: Molt bé, des del primer moment, que abans estàvem a l’Institut Lluís Vives, ha estat tot un èxit. Per exemple, fem la col·laboració amb la CAL, que fan el Xerrem Junts, i voluntaris fan converses per aprendre català des de pràcticament el primer any que estem aquí.