El 24 de gener de 1932, una nena santsenca de 12 anys, l’Antònia Cabré, va ser assassinada a la Plaça d’Espanya en una jornada sardanista. Els fets van causar molt de rebombori en el moment, però avui en dia se n’ha perdut gairebé tot el record. Joan Serra està fent una feina d’investigació per a recuperar la història de l’Antònia Cabré, i té al cap poder organitzar un acte al barri com a recordatori de l’ocorregut ara fa 90 anys. Parlem amb ell perquè ens expliqui la història d'aquesta nena i com és l'acte que vol organitzar. 

Pregunta: Què en sabem de l’Antònia Cabré?

Resposta: Bé, doncs, preparant el programa que durant quatre anys vaig fer a Sants3Ràdio, vaig topar amb la història d’aquesta nena, de l’Antònia Cabré i Beltran. És una nena que vivia a la carretera de la Bordeta número 26 i que com era costum en aquells anys, al 1932, la Plaça d’Espanya s’omplia els diumenges de colles sardanistes. En això que va arribar un escamot, que tampoc ha quedat mai clar si eren lerrouxistes o comunistes, però que volien aturar l’acte i aleshores va haver d’intervenir la guàrdia i va haver-hi un tiroteig. A conseqüència d’aquest tiroteig van quedar tres persones ferides i aquesta nena molt malferida perquè una bala li va entrar per l’ull. Va estar dos o tres dies a l’Hospital Clínic, la a visitar el president Macià i la premsa de l’època en va anar plena. Aleshores l’altre dia rellegint, vaig pensar que seria bonic retre un recordatori a l’Antònia Cabré, que hi ha moltes Antònies Cabré al nostre país que han estat víctimes de la intolerància i de l’atac cap a la llibertat i la cultura del nostre país.

P: D’on ha sortit tota aquesta informació i què en queda el dia d’avui?

R: Aquesta història la vaig trobar amb allò què busques una història i te n’apareix un altre. Consultant les hemeroteques vaig torbar que va ser un cas molt sonat, i que tant la premsa catalana com l’espanyola en va fer molt ressò. Durant diferents dies va ser portada i a poc a poc va anar passant, però hi ha molt material pel que fa a fotografies. A l’enterrament, que va sortir de casa seva a la carretera de la Bordeta 26, fins al Cementiri de Montjuïc, va estar seguit i presidit per les autoritats, tant l’alcalde de Barcelona com el mateix president Macià. També hem trobat que l’Ajuntament de Barcelona va decidir pagar el nínxol de la nena, ja que eren una família amb pocs recursos. Em vaig posar en contacte amb l’Orfeó de Sants i amb l’Orfeó Atlàntida, i fora del barri qui també hi ha tingut interès és el Foment Sardanista de Barcelona.

P: Quina informació tenim?

R: Dintre de la informació que he pogut recaptar, no se sap si eren lerrouxistes o comunistes, això a la premsa no ha quedat massa clar. El que sí que ha quedat clar, jo he aconseguit el comunicat mèdic de l’arxiu de l’Hospital Clínic de Barcelona, on la van atendre i va morir, i hi diu el calibre de la bala que la va impactar i no correspon amb el calibre que utilitzava en aquells moments la guàrdia d’assalt. Vol dir que per la seva banda no va ser foc amic, sinó que van ser aquells desaprensius que van aparèixer a la Plaça d’Espanya.

P: Quina és la idea de l’acte que voleu organitzar?

R: La primera fase va ser comunicar-ho a les diferents entitats per si hi havia quòrum. La idea seria, més que un homenatge, un acte recordatori. Des d’una xerrada, a un cant coral o una portada de flors al nínxol. Estem barrejant aquestes idees, i també seria molt maco que des del Foment de la Sardana poder dedicar una sardana o ballada.