El Centre Social de Sants comença la celebració del 50è aniversari

L’associació de veïns i veïnes ha donat el tret de sortida a la celebració del seu aniversari amb un acte popular als jardins de la Rambla de Sants amb tabalers, castellers i bastoners

El Centre Social de Sants ha donat el tret de sortida a celebració dels seus cinquanta anys d’història aquest passat dissabte durant un acte als jardins de la Rambla de Sants. La idea era fer una activitat a l’aire lliure en format vermut musical, però degut a la pluja no es va poder fer tot el que estava programat.

Tot i així, les veïnes i veïns van poder gaudir de l’actuació dels Tabalers de Sants que va servir com a traca inaugural, l’actuació de les Bastoneres de Sants i el pilar que van fer els Castellers de Sants. Des de l’entitat s’ha volgut organitzar un acte senzill i participatiu, convidant a d'altres entitats a sumar-se a la celebració.

Mia Caritg explicava que han creat una comissió per organitzar els actes de l’aniversari “formada per persones de la junta i sòcies i estem preparant-ho des de finals de novembre. Ens hem reunit una vegada a la setmana perquè a banda d’avui, tenim previst fer algun acte més, taules rodones... hem recollit documents històrics, ens han ajudat uns alumnes de l’EMAV a fer vídeos...”.

En aquest acte van assistir alguns veïns i veïnes que han format part la història activa del Centre Social, com Enric Jara, qui recordava la lluita dels habitatges afectats del carrer Constitució, “per mi és la lluita més important, aconseguir desafectar el 90% dels edificis l’any 2006 i per mi és una de les lluites que m’ha ocupat més temps”.

Altres com Rafa Vázquez recorden “la sardinada que vam fer al parc de l’Espanya Industrial quan l’Ajuntament va anunciar que es començaven les obres del parc. El Centre Social va decidir fer una sardinada i a partir d’aquest moment jo em vaig connectar amb l’entitat. Allà vaig fer el meu millor amic del Centre Social, en Josep Xarles”.

Per Pep Ribas, “indiscutiblement la lluita més important va ser el pla comarcal. En tota Barcelona es van recollir 30.000 al·legacions, del Centre Social de Sants 13.000. Vam tenir un gran suport de la Núria Feliu i vam fer una gran manifestació en una època que no es feien. Hi ha hagut altres com l’Espanya Industrial i Cotxeres, però pel que fa a la mobilització ciutadana el pla comarcal és el més important que ha fet el Centre Social de Sants”.

Joan Costa explicava que per a ell les lluites més importants han estat Can Batlló i el Vapor Vell “perquè anàvem a darrere des de Barrufet com a AMPA i va ser una lluita llarga i costosa. Recordo que en una assemblea amb el Districte ens van dir que no ens poséssim els pares de Barrufet perquè això no es canviarà. Can Batlló també ha sigut una lluita molt gran”.

Jordi Falcó comentava que ell va entrar “per la plataforma del soterrament de les vies que va ser una derrota. El calaix de la vergonya segueix aquí, però amb això vaig iniciar la meva tasca al Centre Social. I després hi ha l’assistència i suport que li vam donar a uns veïns del carrer Vallespir que els volien fer fora i al final vam aconseguir que salvéssim l’habitatge”.

Per Mia Caritg la lluita més important per ella és “un fracàs, el soterrament de les vies. Per mi és la primera vegada que em vaig posar dins del Centre Social. És una derrota, però sempre hem dit des de l’entitat que si lluites pots perdre, però si no lluites ho tens tot perdut”.

I pel president, Josep Maria Domingo, una de les lluites més importants ha estat també el calaix o Can Batlló, “aquesta és la més important i la tinc guardada al cor” comentava Domingo. 

En aquest acte de celebració també va assistir la presidenta del Secretariat d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta, Lluïsa Erill, qui també  va dedicar unes paraules i va entregar un skyline de Sants commemoratiu.

Per últim, el regidor del Districte de Sants-Montjuïc, Marc Serra, també va repassar el que ha significat el Centre Social de Sants que “és una enciclopèdia de la lluita obrera i veïnal dels nostres barris. Qualsevol manifestació, mobilització o vaga ha passat per allà i, per tant, ha estat un espai d’autoorganització veïnal que mai s’ha volgut significar en cap partit polític i mai s’ha volgut tancar en cap sindicat, sinó que l’únic que li ha preocupat és el barri”.