La Coral Sant Medir a la Catalunya Nord: molt més que un viatge - Coral Sant Medir
Després d’un curs intens, el final de curs del cor d’adults de la coral Sant Medir no ho podia ser menys. I quin destí era més adequat pels temps que vivim que la Catalunya Nord? Doncs cap al Conflent hi falta gent!
La il·lusió per oferir un concert i una missa dignes dels llocs, el públic i el moment històric ens va fer esforçar-nos al màxim en assajos intensius, estudi de les peces, i cuidar els detalls. Teníem la voluntat de col·laborar amb quelcom més que la música i el record amb les famílies dels presos i exiliats i teníem clar que el groc havia d’ésser ben present en nosaltres. Per tot plegat, vam comprar foulards grocs a l’Associació Catalana pels Drets Civils i van esdevenir el nostre uniforme.
En els trasllats amb autocar, apunts històrics i culturals que ens ajudaven a posar-nos en context i situar-nos en la importància i significat de tot plegat.
Per començar, visita a Sant Martí del Canigó, lloc privilegiat per la naturalesa que l’envolta i per la seva història. L’Abat Oliva com a pilar i el silenci com a mitjà; comunió amb l’entorn, respecte, poesia, Verdaguer...
I arribava ja el concert: l’església de Sant Pere de Prada, tant significativa a nivell musical i per la cultura catalana, ens va acollir i vam poder-hi fer un concert molt viscut i emocionant. Un recorregut musical per peces catalanes: tradicionals, religioses i d’autors catalans; i un tast de Nova Cançó. La memòria de Pau Casals i el seu “I am a catalan” ben present, sentiments a flor de pell, pensaments pels nostres exiliats i empresonats, records i esperances compartits a través de la música, ulls brillants i llàgrimes d’emoció, i un “guanyarem!” des del públic després de l’Abril 74 de Llach....
I, gràcies a Mn. Enric, Sant Miquel de Cuixà. Cantar la missa d’11 de Cuixà ha estat un regal enorme per a tots nosaltres. L’exhuberant senzillesa de l’abadia ens va envair, vam notar a flor de pell la connexió directa amb Montserrat: pregària, cant, comunió, emoció, pell de gallina, català, acolliment,... i un “merci pour la musique” sortint de l’església....
Per acabar, una aturada a Cotlliure. Poble de costa, d’exiliats catalans, poetes, pintors,... “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”...
“Rossinyol que vas a França”, cap a les “muntanyes regalades del Canigó”, porta un “ram de flors vermelles quan guanyem el combat” per una “pàtria tan petita, que la somiem completa”.
Fotos: Coral Sant Medir
La il·lusió per oferir un concert i una missa dignes dels llocs, el públic i el moment històric ens va fer esforçar-nos al màxim en assajos intensius, estudi de les peces, i cuidar els detalls. Teníem la voluntat de col·laborar amb quelcom més que la música i el record amb les famílies dels presos i exiliats i teníem clar que el groc havia d’ésser ben present en nosaltres. Per tot plegat, vam comprar foulards grocs a l’Associació Catalana pels Drets Civils i van esdevenir el nostre uniforme.
En els trasllats amb autocar, apunts històrics i culturals que ens ajudaven a posar-nos en context i situar-nos en la importància i significat de tot plegat.
Per començar, visita a Sant Martí del Canigó, lloc privilegiat per la naturalesa que l’envolta i per la seva història. L’Abat Oliva com a pilar i el silenci com a mitjà; comunió amb l’entorn, respecte, poesia, Verdaguer...
I arribava ja el concert: l’església de Sant Pere de Prada, tant significativa a nivell musical i per la cultura catalana, ens va acollir i vam poder-hi fer un concert molt viscut i emocionant. Un recorregut musical per peces catalanes: tradicionals, religioses i d’autors catalans; i un tast de Nova Cançó. La memòria de Pau Casals i el seu “I am a catalan” ben present, sentiments a flor de pell, pensaments pels nostres exiliats i empresonats, records i esperances compartits a través de la música, ulls brillants i llàgrimes d’emoció, i un “guanyarem!” des del públic després de l’Abril 74 de Llach....
I, gràcies a Mn. Enric, Sant Miquel de Cuixà. Cantar la missa d’11 de Cuixà ha estat un regal enorme per a tots nosaltres. L’exhuberant senzillesa de l’abadia ens va envair, vam notar a flor de pell la connexió directa amb Montserrat: pregària, cant, comunió, emoció, pell de gallina, català, acolliment,... i un “merci pour la musique” sortint de l’església....
Per acabar, una aturada a Cotlliure. Poble de costa, d’exiliats catalans, poetes, pintors,... “Caminante no hay camino, se hace camino al andar”...
“Rossinyol que vas a França”, cap a les “muntanyes regalades del Canigó”, porta un “ram de flors vermelles quan guanyem el combat” per una “pàtria tan petita, que la somiem completa”.
Fotos: Coral Sant Medir