La cistelleria Siscart del carrer de Creu Coberta 123, tancarà a l’estiu després de més de 100 anys d'història. Aquest negoci familiar va obrir a finals del segle XIX i, després de tres generacions al capdavant, la seva actual propietària, la Joana Siscart, ha decidit posar punt i final a aquesta llarga trajectòria. Ella ja es troba en edat de jubilació i no hi ha relleu familiar per a seguir endavant. Després de 40 anys al capdavant del negoci, Siscart mira enrere i se sent “contenta i orgullosa”. Recorda que els seus besavis “van venir des de Lleida, van tirar endavant la botiga i ara estic agraïda per tot el què hem viscut”. D’altra banda, no nega que se sent “amb el cor dividit perquè he conegut a molta gent i molts veïns a qui estimo, fa il·lusió haver-ho viscut però alhora fa pena deixar-ho”.

En el sí de la família ja sabien que no hi hauria relleu generacional. Tot i així, Siscart ha seguit perquè s’hi troba còmode i l’ha omplert al llarg de la vida. Encara que “arriben noves etapes a la vida i això s’ha d’acceptar”. De fet, la Joana Siscart va néixer a la botiga. Va començar a ajudar mentre estudiava. Des dels 20 anys que hi treballa de forma oficial, després que el seu pare decidís jubilar-se. Llavors, ella va agafar-ho perquè li venia de gust, però entén que ara els seus fills “vulguin tirar endavant els seus estudis, fer la seva vida i dedicar-se a altres coses, no és cap drama i s’acaba una etapa”.

Ara, a partir de març, penjarà el cartell de tancament oficial. El veïnat ho rep amb tristor perquè són molts anys al barri d’Hostafrancs i la cistelleria ha viscut de prop l’evolució de la zona. “Quan vam obrir això era una zona industrial i amb masies, treballàvem cistells per a aquestes cases, així com amb ventalls i cadires, ara ha canviat tot molt”, relata. Recorda com també van anar introduint les escombres, l’espart o les catifes, concretament aquestes cap als anys seixanta.

D’altra banda, reconeix que “tal i com les botigues neixen, també desapareixen”. Però lamenta que “al llarg dels anys han anat tancant els comerços locals, potser no ens n’hem adonat i ara ho lamentem”. A Barcelona és un aspecte general, però tal i com diu Joana Siscart, “fins i tot en els pobles es va trobant a faltar el comerç familiar i de proximitat”. Però, segons ella, això es dóna “pels canvis en les famílies, els fills fan la seva vida i no es vinculen tant al comerç de casa i al poble, però és normal i ens hem d’adaptar”. Ara, “la prioritat és acabar d’atendre de la millor manera i així acabar tancant amb tranquil·litat després de tot l’estiu”.