La UE.Sants amb un peu i mig a la Primera Catalana

El Sants aconsegueix imposar-se per 2-0 a la Unió Esportiva Camprodon en el partit d’anada de l’eliminatòria de promoció a Primera Catalana gràcies a dos gols de Sergio “Pitxitxi” Navarro.

Era el primer assalt. L’Energia estava preparada per veure en acció als jugadors del Sants. A un grup que a base de treball i il·lusió ha aconseguit arribar fins a la fase de promoció d’ascens a Primera Catalana. El rival era un Camprodon amb una trajectòria gairebé calcada a la dels verd-i-blancs i que arribava a Sants acompanyat d’una trentena d’aficionats. Amb unes grades acolorides i un ambient festiu, el matí ens ha regalat un bon partit de futbol, net, amb ocasions per tots dos equips i amb un final immillorable pels aficionats santsencs. Dos gols a la segona part de Sergio Navarro han fet que l’equip estigui una mica més a prop del somiat ascens. Queden, però, 90 minuts al Camp de la Vila. Camprodon espera al Sants i a la família verd-i-blanca diumenge 15 de juny per seguir fent història.

 

Igualtat sobre la gespa

Durant els primers 45 minuts, Sants i Camprodon van tenir les seves opcions per avançar-se en el marcador. Els de Tito Lossio van sortir amb molta força a l’inici i Aleix var ser el primer en provar-ho amb dos xuts des de la frontal que van sortir desviats. Segurament, els primers deu minuts de partit van ser dels Sants però després, en el quart d’hora següent, els del ripollès van fer un pas endavant i començaven a sentir-se més còmodes. Així, arribarien per les bandes de la mà de Molas i d’un Òscar que tindria la més clara dels visitants en la primera part. Poc a poc, però, el Sants recuperaria el control i tornaria a portar el pes del partit. Un lluitador Samu pispava una pilota a la defensa del Camprodon i en jugada personal es plantava dins l’àrea rival. A punt de fer el xut, el porter Miquel es tiraria a terra i li prendria pilota dels peus. Uns minuts més tard, el mateix Samu marxava per l’esquerra i col·locava una centrada dins l’àrea que Peke va estar a prop d’aprofitar per fer el primer però el seu xut va marxar desviat. Abans del descans també ho va intentar Gala amb un tir des de la frontal i per la dreta Cristian trobava els espais per penjar pilotes dins l’àrea. Precisament, els últims minuts abans de la mitja part van ser dels millors de l’equip i quan el col·legiat va marcat el final de la primera part alguns jugadors marxaven emprenyats per no haver-los aprofitat per posar l’1-0.

 

El “Pitxitxi” no falla a la seva cita amb el gol

El descans havia arribat en un dels moments més inoportuns, quan l’equip estava jugant millor, i a la represa, era una incògnita saber com sortirien els de Tito Lossio. Jugats els primers minuts quedava clar que el Sants tornava a sortir amb força, amb intensitat, i amb ganes de fer el primer. De fet, poc a poc tancaven al Camprodon dins la seva àrea i començaven a arribar les ocasions una darrere l’altre. Primer Gala, després Peque a centrada de Navarro i uns minuts més tard, el mateix Peque enviava la pilota a la part externa de la xarxa i feia que alguns ja cantessin el gol a l’Energia. No trigarien gaire però en fer-ho perquè unes jugades més tard, després d’uns xuts des de lluny de Gala i Picolo arribaria el primer. Una pilota llarga de Marc Franco cap a la zona d’atac la lluitarien Samu i Navarro i seria el pitxitxi qui se l’acabaria quedat per encarar Miquel i superar-lo amb una sang freda meravellosa. Una jugada made in Navarro. Un gol semblant a molts dels que ha fet aquesta temporada el davanter, guanyant l’esquena als defenses, marxant sol en cursa i definint en l’un a un contra el porter. Empesos pel gol de Navarro els jugadors de Tito Lossio es sentirien millor que mai sobre la gespa. Gairebé tot els hi sortia i es començaven a agradar. El Camprodon intentaria reaccionar sense sort i només un minut més tard del gol de Navarro el Sants en tindria una claríssima per sentenciar. Una nova passada en llarg deixaria a Samu i Navarro sols davant Miquel amb els defenses corrents rere els davanters del Sants. El nigerià provaria d’aixecar-la per sobre el porter però la pilota marxaria per sobre el travesser. El Sants perdonava el segon i l’afició només esperava no haver de lamentar després l’ocasió perduda. Els de Tito Lossio, però, farien disfrutar a una afició que veuria als seus jugant uns dels millors minuts de la temporada. Ho provaria Peque amb una centrada que refusaria Codina i més tard Samu col·locant-la sense èxit dins l’àrea petita. I quan semblava que baixava el ritme del partit i que acabaria morint amb l’1-0, a quinze del final, el Sants tornaria a posar-hi velocitat al partit i arribaria el segon. Gala, a la zona de ¾ l’aixecaria perfecte perquè la passada arribés a un Navarro que fintaria al porter i faria el 2-0. Gràcies Navarrooooooo!! El nom del davanter començava a corejar-se a l’Energia, l’equip celebrava el segon formant una pinya al costat del banderí i des de la banqueta també s’aixecarien per abraçar-se amb el pitxitxi. El partit i l’eliminatòria es posava encara més de cara i el Sants volia més. L’objectiu era deixar la porteria a zero però l’equip es veia amb capacitat de fer-ne un altre. El Camprodon s’havia mostrat com un equip sòlid, net, amb voluntat de jugar a futbol però, segurament, li faltava un pèl de contundència en defensa perquè la majoria de pilotes dividides se les quedaven Samu i Navarro. I en els darrers minuts, després de la sortida del terreny de joc entre aplaudiments del golejador, l’Energia veuria un xut de Peke i més tard una jugada de contracop de Sumarroca a qui li robarien la pilota ja dins l’àrea. Abans d’escoltar, però, el xiulet de l’àrbitre el Sants encara patiria algun ensurt amb la millor oportunitat del partit pels visitants en un xut de Miquel Soler a pocs metres de Carlos Blanco i en unes últimes opcions des del córner i de falta. Es quedarien en un ensurt i el marcador no es mouria. Alegria sobre la gespa, abraçades amb l’afició i discurs prudent. Falta la tornada.

 

El 2-0 deixa l’equip amb l’objectiu doblement complert. Cap gol encaixat i dos d’avantatge per encarar el segon assalt. La llàstima és que encara se’n podria haver fet un més però si el Sants juga igual que a l’Energia segur que al Camp de la Vila farà algun gol. I després de les ganes i la feina que hi posen els jugadors en cada partit és molt difícil no confiar en aquest equip que està demostrant que és capaç de tot. Diumenge a les 18:30 tota la família verd-i-blanca té una cita a Camprodon i també en directe per Sants 3 Ràdio 103.2 FM.

 

Una crònica de Carlota Martí i fotos d'Alfredo de la Iglesia